Si en alguna ocasió heu tengut un “incident o circumstància que obra contra una acció o un intent, fent-lo impossible o dificultant-lo”, podeu dir que heu sofert un contratemps. O un “percance”, en castellà. Fixem-nos precisament amb aquest mot que en alguna ocasió haureu fins i tot sentit en català, sense traduir (vendria a sonar
Durant aquests dies se celebren a Kenia els Jocs Olímpics Massai. Es tracta d’un esdeveniment multiesportiu biennal que té lloc al país africà amb el propòsit de perpetuar els costums ancestrals del poble Massai. Els seus orígen es remunten a l’any 2008 quan els patriarques del poble massai van plantejar la necessitat d’eliminar la cacera
Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920-2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. Llicenciat en Comerç, exercí com a periodista a El Norte de Castilla, del qual acabà essent el seu director. Dues de les seves grans passions, a més de narrador, foren la caça i la pesca, i de la primera avui en rescatarem la seva
De les moltes de notícies que podríem aportar sobre la caça de la perdiu a les Balears, avui ens fixarem en una varietat que per per la seva peculiaritat i absència d’armes ens ha cridat molt l’atenció. Es tracta de la modalitat de caça a la cameta. Segons el Diccionari Català, Valencià, Balear, la nostra
Primer varen ser l’arc i les fletxes. Després, la ballesta fins que les armes de foc substituïren milers i milers d’anys de perfeccionament en les arts de caça i defensa de l’ésser humà. Però, i abans de l’arc? Fins a la seva invenció, els atlatls (“braç estès”, en llengua náhuatl, la traducció seria propulsor) era
de 1316, s’aprovà la introducció a Mallorca d’una partida de garses, destinades a la caça. Així consta en el Llibre de dades de la Procuració Reial (ARM Reial Procuració 3393) quan diu: “els procuradors reials paguen per compra de garses posades en diferents llocs de l’illa, çò és, 105 parells, 23 lliures, 13 sous i
L’obra que avui ens ocupa du per títol Caça amb reclam –Caza con reclamo– i és del genial artista aragonès Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746-Bordeaux, 1828). Es tracta d’un oli sobre llenç (112 x 179 cm) destinat a ser reproduït en la primera sèrie dels tapissos per part de la Real Fábrica de
de 1562, el bisbe de Mallorca, Diego de Arnedo, escriu al vicari general de Menorca contestant als seus comunicats referents a diversos casos. Entre ells li ordena que faci comprar totes les martes que podrà, que en fan falta 3 ó 4 dotzenes, més 4 porcs amb totes les minúcies i sobrassades, tota la mantega,
En alguna ocasió ja hem parlat de gastronomia associada a l’exercici físic i l’esport. En aquesta ocasió parlarem d’un plat mallorquí molt antic vinculat a la caça. Es tracta del salmi o salmí, en funció de les fonts. Definit com un guisat de carn de ploma amb sobrassada sofregida i sucre, espícies i canyella. Segons
Com en altres ocasions, acudim al Diccionari Català-Valencià-Balear, on hi trobam múltiples referències indirectes a la pràctica de l’exercici físic i l’esport. Així, en la veu Verge, en l’apartat de cultura popular, hi trobam la següent referència: “A la Ciutat de Mallorca és costum que els fadrins facin serenades a les al·lotes; a Llucmajor també