La relació entre la família reial britànica i l’esport és profunda, gairebé estructural, i reflecteix tant la tradició aristocràtica com una evolució cap a una implicació més pública i institucional. Històricament, moltes de les disciplines associades als Windsor tenen arrels en pràctiques pròpies de les elits, com la caça, el polo o les competicions eqüestres,
Publicat per primera vegada el 1989, Mi vida al aire libre és una petita joia autobiogràfica en què Miguel Delibes, un dels grans escriptors de la literatura espanyola del segle XX, fa un recorregut íntim i evocador per les seves experiències esportives, sempre com a amateur. El llibre, escrit amb la seva prosa clara, càlida
Si cercau al Diccionari Català, Valencià, Balear la veu tabac, en la seva cinquena accepció trobareu la següent definició: «TABAC m. ant. Animal carnisser que apareix citat en un document de l’any 1401[hauria de dir 1411] com a devorador de bestiar de llana i cabrú, i per la captura del qual els jurats de Mallorca
Si en alguna ocasió heu tengut un «incident o circumstància que obra contra una acció o un intent, fent-lo impossible o dificultant-lo», podeu dir que heu sofert un contratemps. O un «percance», en castellà. Fixem-nos precisament amb aquest mot que en alguna ocasió haureu fins i tot sentit en català, sense traduir (vendria a sonar
Durant aquests dies se celebren a Kenia els Jocs Olímpics Massai. Es tracta d’un esdeveniment multiesportiu biennal que té lloc al país africà amb el propòsit de perpetuar els costums ancestrals del poble Massai. Els seus orígen es remunten a l’any 2008 quan els patriarques del poble massai van plantejar la necessitat d’eliminar la cacera
Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920-2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. Llicenciat en Comerç, exercí com a periodista a El Norte de Castilla, del qual acabà essent el seu director. Dues de les seves grans passions, a més de narrador, foren la caça i la pesca, i de la primera avui en rescatarem la seva
De les moltes de notícies que podríem aportar sobre la caça de la perdiu a les Balears, avui ens fixarem en una varietat que per per la seva peculiaritat i absència d’armes ens ha cridat molt l’atenció. Es tracta de la modalitat de caça a la cameta. Segons el Diccionari Català, Valencià, Balear, la nostra
Primer varen ser l’arc i les fletxes. Després, la ballesta fins que les armes de foc substituïren milers i milers d’anys de perfeccionament en les arts de caça i defensa de l’ésser humà. Però, i abans de l’arc? Fins a la seva invenció, els atlatls (“braç estès”, en llengua náhuatl, la traducció seria propulsor) era
de 1316, s’aprovà la introducció a Mallorca d’una partida de garses, destinades a la caça. Així consta en el Llibre de dades de la Procuració Reial (ARM Reial Procuració 3393) quan diu: «els procuradors reials paguen per compra de garses posades en diferents llocs de l’illa, çò és, 105 parells, 23 lliures, 13 sous i
L’obra que avui ens ocupa du per títol Caça amb reclam –Caza con reclamo– i és del genial artista aragonès Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746-Bordeaux, 1828). Es tracta d’un oli sobre llenç (112 x 179 cm) destinat a ser reproduït en la primera sèrie dels tapissos per part de la Real Fábrica de
