De les moltes de notícies que podríem aportar sobre la caça de la perdiu a les Balears, avui ens fixarem en una varietat que per per la seva peculiaritat i absència d’armes ens ha cridat molt l’atenció. Es tracta de la modalitat de caça a la cameta. Segons el Diccionari Català, Valencià, Balear, la nostra
Primer varen ser l’arc i les fletxes. Després, la ballesta fins que les armes de foc substituïren milers i milers d’anys de perfeccionament en les arts de caça i defensa de l’ésser humà. Però, i abans de l’arc? Fins a la seva invenció, els atlatls (“braç estès”, en llengua náhuatl, la traducció seria propulsor) era
de 1316, s’aprovà la introducció a Mallorca d’una partida de garses, destinades a la caça. Així consta en el Llibre de dades de la Procuració Reial (ARM Reial Procuració 3393) quan diu: “els procuradors reials paguen per compra de garses posades en diferents llocs de l’illa, çò és, 105 parells, 23 lliures, 13 sous i
L’obra que avui ens ocupa du per títol Caça amb reclam –Caza con reclamo– i és del genial artista aragonès Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746-Bordeaux, 1828). Es tracta d’un oli sobre llenç (112 x 179 cm) destinat a ser reproduït en la primera sèrie dels tapissos per part de la Real Fábrica de
de 1562, el bisbe de Mallorca, Diego de Arnedo, escriu al vicari general de Menorca contestant als seus comunicats referents a diversos casos. Entre ells li ordena que faci comprar totes les martes que podrà, que en fan falta 3 ó 4 dotzenes, més 4 porcs amb totes les minúcies i sobrassades, tota la mantega,
En alguna ocasió ja hem parlat de gastronomia associada a l’exercici físic i l’esport. En aquesta ocasió parlarem d’un plat mallorquí molt antic vinculat a la caça. Es tracta del salmi o salmí, en funció de les fonts. Definit com un guisat de carn de ploma amb sobrassada sofregida i sucre, espícies i canyella. Segons
Com en altres ocasions, acudim al Diccionari Català-Valencià-Balear, on hi trobam múltiples referències indirectes a la pràctica de l’exercici físic i l’esport. Així, en la veu Verge, en l’apartat de cultura popular, hi trobam la següent referència: “A la Ciutat de Mallorca és costum que els fadrins facin serenades a les al·lotes; a Llucmajor també
Joan el Caçador, el Descurat o l’Amador de la Gentilesa, que passà a la posteritat com a Joan I d’Aragó naixia a Perpinyà el 1350 i moria a Foixà el 1396, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de rei d’Aragó, de Mallorca, de València, Sardenya i Còrsega. comte de Barcelona, de Rosselló
Ens referim a allò que el Diccionari Català-Valencià-Balear, defineix com a “quadrúpede carnisser de l’espècie Canis lupus, de forma semblant a un ca, amb el cos d’un metre de llarg, pèl gris fosc, coa molt peluda, orelles erectes, dents agudes i fortes, i molt voraç, perillós sobretot per al bestiar de llana”. Allò que avui
La gastronomia cinegètica és tan antiga com la civilització humana. Per a molts la civilització humana s’inicia precisament quan deixam de menjar els aliments sense processar i és gràcies al foc que els començam a cuina. És quan neix la gastronomia. Les seves elaboracions si bé són abundants i un apartat habitual en els receptaris