En alguna ocasió ja hem parlat de gastronomia associada a l’exercici físic i l’esport. En aquesta ocasió parlarem d’un plat mallorquí molt antic vinculat a la caça. Es tracta del salmi o salmí, en funció de les fonts. Definit com un guisat de carn de ploma amb sobrassada sofregida i sucre, espícies i canyella. Segons
Com en altres ocasions, acudim al Diccionari Català-Valencià-Balear, on hi trobam múltiples referències indirectes a la pràctica de l’exercici físic i l’esport. Així, en la veu Verge, en l’apartat de cultura popular, hi trobam la següent referència: “A la Ciutat de Mallorca és costum que els fadrins facin serenades a les al·lotes; a Llucmajor també
Joan el Caçador, el Descurat o l’Amador de la Gentilesa, que passà a la posteritat com a Joan I d’Aragó naixia a Perpinyà el 1350 i moria a Foixà el 1396, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de rei d’Aragó, de Mallorca, de València, Sardenya i Còrsega. comte de Barcelona, de Rosselló
Ens referim a allò que el Diccionari Català-Valencià-Balear, defineix com a “quadrúpede carnisser de l’espècie Canis lupus, de forma semblant a un ca, amb el cos d’un metre de llarg, pèl gris fosc, coa molt peluda, orelles erectes, dents agudes i fortes, i molt voraç, perillós sobretot per al bestiar de llana”. Allò que avui
La gastronomia cinegètica és tan antiga com la civilització humana. Per a molts la civilització humana s’inicia precisament quan deixam de menjar els aliments sense processar i és gràcies al foc que els començam a cuina. És quan neix la gastronomia. Les seves elaboracions si bé són abundants i un apartat habitual en els receptaris
