Els jocs d’atzar a Pol·lèntia
En l’actual campanya d’excavacions de la ciutat de Pollentia, s’ha fet una troballa que ens interessa per damunt de les demés. Es tracta d’un dau, fet que certifica que en altres indrets de l’Imperi romà, en aquell indret també se jugava a jocs d’atzar. Recordem que Pollentia fou fundada al segle I aC. Fou, juntament amb Palma, una ciutat amb certa categoria com ho demostren les edificacions per a espectacles de masses. Recordem que el dau és per definició, un objecte polièdric preparar per mostrar un resultat aleatori quan és llançat sobre una superfície horitzontal. Pot esser llançat amb la mà o mitjançant un cubilet. El seu ús, transcendeix en l’expressió llatina: Alea jacta es, traduït com la sort està llançada, o bé el dau ha sigut llançat. Segons la tradició, Juli Cèsar proferí aquesta locució en creuar el Rubicó. D’etimologia incerta, podria provenir del participi passat de dare, amb el significat de llançar. El Diccionari Català, Valencià, Balear aporta el seu ús a Mallorca en un document sobre la prohibició del jocs d’atzar de 1376, tot i que el seu ús ja era anterior a la referida data. Fets d’ivori o os, també se’n troben a l’antiguitat clàssica fets d’àgata, bronze o vidre. En el nostre cas sembla que està fet d’os o ivori, tot i que aquest extrem no ha transcendit. Recordem que a Pollentia hi fou localitzada el 1933 la làpida del pancracista Cornelius Atticus de la qual ja n’hem parlat en altres ocasions. (CIEIB)
