Lèxic aquàtic
Per submergir-se cal ficar el cap davall l’aigua. Quan això ocorre en deim capbussar-se o capficar-se. En el primer cas, trobam una forma antiga que era acabussar, avui en desús. Pel que fa als localisme, trobam la forma cabussar, definida com a tirar-se de cap a l’aigua, i que el diccionari localitza com a pròpia a l’illa d’Eivissa. En tot cas, tant l’un com l’altre mot, provenen de la mateixa etimologia, molt curiosa per cert. La forma radical és bus, que segons el DCVB és “l’home [o dona] que treballa submergit per explorar el fons de la mar, extreure coses afonades, fer adobs a l’obra viva dels vaixells, etc.; cast. buzo”. Etimològicament, prové del castellà (buzo) que a la vegada pren el mot del portuguès, buzio, amb idèntic significat. Però, cal tenir en compte (i ara ve la curiositat) que originàriament, el mot buzio, provenia del “caragol de vida submarina“.
En el cas del segons dels mots, capficar-se, tenim una etimologia de molt fàcil explicació: cap i ficar. Si en el primer el primer dels mots no trobàvem un sustantiu habitual (cambussament), sí que el trobam en el segon. Així, el substantiu capfico significa “acte de capficar dins l’aigua (Mallorca), mentre que a Manacor hi trobam la forma capficó, d’idèntic significat. Tenint en compte les anteriors particularitats lingüístiques i si encara tenim ganes de endinsar el cap (i el cos per extensió) en aigües tancades o obertes, només caldrà tenir present el següent refrany que bé ens repetien les nostres padrines: “La mar fa forat i tapa!“. (CIEIB)
