Documental: Dolphin man (2017)

Dolphin Man (en francès: L’Homme dauphin, sur les traces de Jacques Mayol) és un film documental biogràfic dirigit per Lefteris Charitos (2017). Per posar-nos en situació, Jacques Mayol (Xangai 1927-illa d’Elba 2001), el seu protagonista, fou un apneista francès. L’apnea esportiva és la suspensió voluntària de l’acte de respirar. És la base de l’esport d’apnea, busseig a pulmó o pesca submarina. Mayol, practicava la modalitat d’apnea de pes variable (baixar arrastrat per un pes i pujar només amb l’ajuda de les aletes i els braços). El documental (actualment a Prime Video) està basat en dues fonts, principalment: els arxius audiovisuals del protagonista, i per l’altra, els testimonis dels seus familiars (els fills) i dels seus amics i col·laboradors. Mayol, féu tota casta de feines, moltes d’elles relacionades amb el medi aquàtic. Així, els anys 50, treballà en el Sea World, de Miami com a ensinistrador de dofins on hi va desenvolupar una gran facilitat per mantenir-se sense respirar dins l’aigua. D’aquí el seu sobrenom de l’Home Dofí. Aquesta “obligació” despertà en ell un desafiament vital: ser el primer home en arribar als 100 metres de profunditat sense ajuda de cap mitjà artificial. Viatjava amb molt poc equipatge (unes aletes i una mascareta, i poc més), profundament meditatiu i seguidor de filosofies orientals (practicava ioga i meditava abans de les seves immersions). El seu caràcter errant (no de bades la seva lectura preferida era Martin Eden, de Jack London), i enigmàtic per a molts, fou objecte de molts reportatges en revistes i publicacions de caire internacional. Poc després de casar-se i de tenir dos fills, abandonà les seves responsabilitats familiars i es dedicà a viatjar (sovint, acompanyat de belles i exòtiques dones) vivint a expenses dels amics i (més endavant) dels patrocinadors. El seu primer rècord esdevé el 1966 en arribar als 60 metres de profunditat. D’alguna manera, Mayol, inaugurà l’esport de l’apnea, fins a llavors, una temeritat innecessària, si tenim en compte que un altre francès, Jacques Cousteau, havia inventat (1943) l’equip autònom de respiració sota l’aigua. Després d’un seguit d’estades a la Índia i al Japó, on perfeccionà diversos mètodes de privació de la respiració gràcies a la meditació, el 1976 va batre el seu segon rècord i una fita definitiva en l’esport de l’apnea: els 100 metres de profunditat. Llavors, ja eren diversos apneistes els que prenien part en els Campionats del Món d’Apnea. Mayol, feia part de l’equip italià Cressi-Sub. El 1988 el desafiament entre Mayol i Enzo Maiorca (res a veure amb Mallorca) va inspirar la posterior pel·lícula Le grand bleu (El gran blau), dirigida per Luc Besson, un autèntic èxit de taquilla a nivell mundial i film de culte per els amants d’aquest esport. Mayol, pretenia interpretar el protagonista. La negativa per part dels productors, el conduí a una profunda depressió la resta dels seus dies. D’alguna manera, i per compensar aquesta manca de protagonisme, el Canal+ francès en féu un documental (1990) on un equip de filmació segui Mayol en una immersió. Un accident en la baixada però, li provocà la trepanació d’un timpà, fet que el decantà definitivament de les grans immersions. Retirat al seu domicili davant la mar a l’illa d’Elba, se suïcidà el 22 de desembre de 2001. Considerat el pare de l’apnea, és un dels grans noms d’aquest perillós esport. Actualment, els rècords de Mayol han sigut superats amb escreix. Així, el rècord masculí està en -150 metres (2021) i el femení en -130 metres (2015).

Tornant al documental que ens ocupa, en destacaríem la gran qualitat del metratge, molt d’ell inèdit fins a aquell moment, i la gran vàlua dels testimonis. Dotat d’una gran bellesa, gran part del metratge transcorre sota la mar, amb les dificultats que això suposa. La locució en francès és de Jean Marc Barr, que interpretà Mayol (i amb amb Rosanna Arquette, com a parella del protagonista) a Le grand bleu. El film va meréixer una nominació en els Canadian Screen Awards a la millor edició en els 7th Canadian Screen Awards.

Cartell oficial del documental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *