Jocs eqüestres medievals: l’estaferm

Recorrem una vegada més al Diccionari Català-Valencià-Balear en la veu estaferm: “Ninot de fusta giratori que els corredors fereixen amb una llança i que en girar dóna un cop al corredor inhàbil; cast. estafermo.” En referir-se a corredors, cal entendre muntats sobre cavall o rosí. Entre els primers referents a les Illes Balears, en destacarem el Reial Privilegi concedit (20 de setembre de 1460) concedit per Joan II per la qual permet la creació a Mallorca la Confraria de Sant Jordi. A la confraria hi podien ingressar tots els “Cavallers e Militars”. Era regida per una Junta, constituïda per dos priors (que solien ser dos cavallers ancians), un clavari, vuit prohoms i dos Oïdors de comptes. A part de servir com a instrument corporatiu dels cavallers per defensar els seus interessos, la Confraria tenia altres finalitats molt més visibles, per exemple, s’obligava a constituir anualment una sèrie de justes, torneigs i estaferms en dates concretes. D’aquests actes el més assenyalats sens dubte era la Festa de la Conquesta, en la qual tots els cavallers apareguin en la processó de l’Estendard muntats i ataviats amb les seves millors armadures. No parlarem en aquesta ocasió de les vicissituts i devenir de l’esmentada Confraria però, sí que en volíem destacar la defensa que féu dels jocs eqüestres des de l’època medieval fins a l’any 1743, data de la seva desaparició. Pel que fa als primers testimonis recollits d’aquesta mena de celebracions, caldrà situar-nos en el decurs de les Festes de Santa Teresa de Jesús (dies 16, 17 i 18 d’octubre de 1622). Concretament, l’horabaixa del dia 18 es va córrer sortilla i estaferm al Born. La comitiva portava la imatge de la referida santa al seu estendard (Cronicó Àlvar Campaner i Fuertes). Els natalicis reials eren l’excusa perfecte per a la celebració de festes i l’estaferm era una de les cerimònies que s’hi incloïen. Així Jaume Anglada, fou el mantenedor de l’estaferm celebrat al passeig del Born, de Palma, en motiu del naixement del príncep Baltasar Carlos, fill de Felip IV, el 13 de gener de 1630. En properes entrades continuarem tractant de en què consistien les esmentades i d’altres celebracions. (CIEIB)

Qualsevol ocasió és bona per revisitar l’obra del genial Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746-Bordeux, França, 1828). Aquí, el trobam com a gravador -a partir del retrat eqüestre que féu al seu dia Diego de Velázquez– de l’infant D. Baltasar Carlos, Príncipe de Espanya, en honor del qual se celebrà a Palma un estaferm el 1630. (Biblioteca Nacional d’Espanya)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.