Bumerang

El bumerang (de l’anglès boomerang, transcripció directa presa d’una llengua indígena de l’est d’Austràlia, wo-mur-rang, nom de tribu) és una arma que després de ser llançada torna al seu punt d’origen a causa del seu perfil i forma de llançament especials. Pertanyent a la classe dels bastons llancívols, s’utilitza per a atordir i, en casos excepcionals, matar petits animals o assetjar la infanteria enemiga durant la batalla. A nosaltres ens interessa la vessant lúdica i esportiva.

Qualsevol material és vàlid per a construir un bumerang: fusta, plàstic, cartró, fibra de carboni, alumini, entre altres. Consisteix en un pal d’una longitud variable, però rarament superior a 50 cm, lleugerament corbat en angle cap a la seva meitat (cosa que li confereix l’aerodinamisme necessari per a descriure vols circulars). Pot ser rodó o amb les vores afilades, encara que també existeixen models amb forma d’aspa.

La seva capacitat de descriure vols d’anada i tornada es deu a la seva curvatura i tallat; però també en gran manera a l’habilitat i la tècnica del llançador.

Des de 1991 existeix la IFBA (Federació Internacional d’Associacions del Bumerang) que organitzà el primer Campionat d’Europa de Bumerang (Roma, 2003).

Entre el 5 i el 6 d’octubre de 2019 se celebrà a la Platja de Palma la XIIa Trobada Internacional Bumerang, organitzada pel campió d’Espanya en diverses ocasions, Antonio -Tocho- Enev, fundador (2000) de l’escola Atrápame! i de la Bumerang Club Virazón (2014), ambdues radicades a Palma. Com a dada més destacable, el 2015 se celebrà a Binissalem el Campionat d’Europa d’aquesta modalitat.

Curiositat: en el món empresarial existeix l’Efecte Bumerang i consisteix en una acció de màrqueting o de comunicació que dona lloc a un resultat contrari a l’esperat i que actua desfavorablement en relació amb una persona, un producte, una marca o una organització. Per exemple, la prestigiosa marca francesa Chanel va treure al mercat (2017) un model de bumerang que costava la gens desdenyable xifra de 1.260 Euros. Les comunitats aborígens australianes i gran part de l’opinió internacional, ho considerà una apropiació cultural amb finalitats exclusivament econòmiques i de màrqueting, a més d’una banalització d’un signe identitari propi de l’esmentada cultura. Poc temps després, la marca decidí retirar-los de la venda amb el següent comunicat: “Chanel està molt compromesa amb el respecte de totes les cultures i lamenta que alguns s’hagin ofès”. Un “efecte bumerang” de manual. (CIEIB)

El bumerang de la discòrdia (2017)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.