Poesia pastoril llatina de caça i pesca: la Halièutica
La Halièutica d’Ovidi és l’únic poema llatí que ens ha arribat als nostres dies sobre l’art de la pesca. Realment es tracta d’un fragment -136 hexàmetres- autoria i datació del mateix no exempte de del tot de polèmica. Dividida en 4 capítols -la llei natural i l’instint de conservació; l’instint animal, la pesca i la caça; llocs de pesca, i castes de peixos- és clarament una obra embrionària, un assaig d’una elaboració posterior més extensa i estructurada.
Pel que fa al seu autor cal saber que Publius Ovidius Naso –Publi Ovidi Nasó, en català- va néixer a Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC, per morir a Tomis, actual Constanta, actual Romania, l’any 17 o 18). Fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques, autor entre altres de les conegudes Les metamorfosis i L’art de l’amor. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina.
Tornant al tema que ens interessa, pel que fa a les espècies (sense la seva localització en un determinat hábitat) hi són esmentades les següents: sèpia, llobina, morena, pop i l’anthías (peix no identificat, de gran tamany, sense dents, gregari, i dotat d’aleta dorsal que utilitza a manera de serra).
Per la seva localització al pèlag (mar profunda, allunyada de la costa): verat, vaca, llampugues, peix bisbe, beluga (res a veure amb la balena, segon Plini, peix exquisit), peix espasa, tonyines, rèmora, peix pilot, cércyros (desconegut), besuc, breca, mugarra (no hem trobat la correspondència al català), pagell déntol, serrà, tord (de verdes escates i boca petita), Sant Pere, rajades, dorada, reig, llobarro, serrans, xucla, oblada, tord massot, cranc, escorpora, glaucus (desconegut, peix mai vist a l’estiu).
Pel que fa a les espècies pròpies de fons arenosos coberts d’herba: escaro, xucla, caramel, gerret, tuta, salpa, moll, llenguado, pedaç (platija, en castellà), rèmol, ratjades, raps, gobi, calamar, peix ballesta, cigala de mar, ase, i esturió.
Pel que fa a les arts hi són esmentades: la canya, les nanses i les xarxes, mentre que pel que fa a les pesqueres, aconsella els llocs centrals del pèlag, i de defugir de fons amb eriçons.
Tot i que l’obra ens interessa des del punt de vista de la pesca, cal esmentar que fa un petit comentari per la caça. Així, hi són esmentats: el lleó, ós, porc senglar, llebres, cérvols, cavalls, i les cusses com animal de cacera.
De fàcil lectura i considerable brevetat, podem tenir aquesta obra per una petita raresa, molt interessant pel lector especialitzat en la pesca a l’antiguitat clàssica. (CIEIB)
