Expressions lingüístiques referides al joc

Segons la RAE, l’expressió “a tocateja” -amb el substantiu junt o separat- significaria “El dinero contante, sin dilación en el pago, con dinero en la mano, en efectivo”. Però, a quina teja es refereix?

L’origen del mot teja en la referida expressió, prové d’una moneda d’or de mida gran (7,15 centímetres de diàmetre i 339,35 grams de pes) encunyada per Felip III (de la Casa dels Àustria) al segle XVII , anomenada “centén” i el valor del qual era de 100 escuts. Molt probablement la causa de la gran mida que tenia cada moneda de “centen”, no va tobar a començar a ser coneguda popularment amb el nom de “tejo”, que era la manera com es deia al tros petit de teula o pedra, molt utilitzat en diversos jocs infantils de l’època, que es correspondria a la nostra teia. Amb el temps de “tocatejo” va passar a “teja” per esdevenir “tocateja”.

No existeix constància en català de l’expressió “a toca teia” i molt possiblement no ha existit mai, referida a la pedra plana que s’utilitza en el referit lloc. El que sí existeix és una expressió sinònima i curiosament també té referència amb el joc.

L’expressió sinònima és “a bitllo-bitllo“, utilitzada a Catalunya i a Mallorca segons el DCVB. Curiosament, l’expressió encara conserva un referent lúdic si bé bitllo -també dita, bitla o birla- prové del terme bitlle que segons el mateix diccionari és la “peça de fusta o d’altra matèria sòlida, de devers un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar” i que en castellà traduiríem com a bolo, implementació de l’esport de les bitlles.

Assistim idò a una doble correspondència. I és que les dues expressions, en un moment o altra de la història, recorren al joc per referir-se a una forma de pagament: al comptat. (CIEIB)

Moneda tejo. Per la mida respecte de la mà que la sosté veim que efectivament, tenia una mida considerable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *