Expressions lingüístiques referides al joc
Segons la RAE, l’expressió “a tocateja” -amb el substantiu junt o separat- significaria “El dinero contante, sin dilación en el pago, con dinero en la mano, en efectivo”. Però, a quina teja es refereix?
L’origen del mot teja en la referida expressió, prové d’una moneda d’or de mida gran (7,15 centímetres de diàmetre i 339,35 grams de pes) encunyada per Felip III (de la Casa dels Àustria) al segle XVII , anomenada “centén” i el valor del qual era de 100 escuts. Molt probablement la causa de la gran mida que tenia cada moneda de “centen”, no va tobar a començar a ser coneguda popularment amb el nom de “tejo”, que era la manera com es deia al tros petit de teula o pedra, molt utilitzat en diversos jocs infantils de l’època, que es correspondria a la nostra teia. Amb el temps de “tocatejo” va passar a “teja” per esdevenir “tocateja”.
No existeix constància en català de l’expressió “a toca teia” i molt possiblement no ha existit mai, referida a la pedra plana que s’utilitza en el referit lloc. El que sí existeix és una expressió sinònima i curiosament també té referència amb el joc.
L’expressió sinònima és “a bitllo-bitllo“, utilitzada a Catalunya i a Mallorca segons el DCVB. Curiosament, l’expressió encara conserva un referent lúdic si bé bitllo -també dita, bitla o birla- prové del terme bitlle que segons el mateix diccionari és la “peça de fusta o d’altra matèria sòlida, de devers un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar” i que en castellà traduiríem com a bolo, implementació de l’esport de les bitlles.
Assistim idò a una doble correspondència. I és que les dues expressions, en un moment o altra de la història, recorren al joc per referir-se a una forma de pagament: al comptat. (CIEIB)
