Joan Miró i el tir amb arc
Ja hem parlat en altres ocasions d’obres d’art relacionades amb la pràctica de l’esport i l’exercici físic. De Joan Miró concretament, hem tractat la seva relació amb l’esport com a practicant però, fins ara mai com a artista. L’obra que avui reproduïm, es titula Tir à l’arc -tir a l’arc- del 1972. Es tracta d’una aiguafort, aiguatinta i carborundum del 1972, en edició de 50 exemplars. La mida del paper són 1055 x 750 mm., i fou editada pel galerista i marxand de l’artista Maeght, mentre que el taller responsable de l’estampació fou Morsang, igualment de París. L’obra ocupa el número 554 en el catàleg Dupin on s’hi recull tota la producció de gravador de l’artista.
Tot i ser una obra abstracta, gènere en el qual excel·lí l’artista català d’ascendència mallorquina, s’hi observa un personatge tensant un arc dotat d’una sageta davant una diana en el moment previ a ser llançada. La senzillesa, equilibri de la composició i la tria dels colors fan d’aquesta una gran obra, ben representativa tant de la trajectòria d’un dels artistes fundacionals de l’univers mironià, com de la dècada dels setanta de l’artista, on la maduresa i genialitat de Miró es trobava en el punt més àlgid -d’aquesta dècada són les seves grans sèries de gravats Gaudí o Lapidari.
Desconeixem d’on prové la inspiració però, la present obra és d’agrair com a mínim des de dos punts de vista: el primer i més evident, per tractar-se d’una bella obra mironiana amb una sòlida resolució tècnica, i per l’altra per tractar-se d’una de les poques obres que l’artista titulà amb referències esportives a les quals Miró dedicà la seva genialitat. (CIEIB)
