Caça i criptozoologia a Portocolom (Mallorca)

Si cercau al Diccionari Català, Valencià, Balear la veu tabac, en la seva cinquena accepció trobareu la següent definició: “TABAC m. ant. Animal carnisser que apareix citat en un document de l’any 1401[hauria de dir 1411] com a devorador de bestiar de llana i cabrú, i per la captura del qual els jurats de Mallorca havien ofert i donaren trenta lliures. Com en la present ila e regna sia stade portade una bèstia appellada tabach, la qual s’és ensalvatgada, e… ha mortes moltes e diverses bèsties cabrunes, anyells e ovelles, doc. a. 1411 (BSAL, iii, 143).”

Podríem dir que l’entrada ens deixa amb la mel als llavis, ja que no sabem de quin animal es tractava com tampoc si finalment fou apressat i el més important, a on. Haurem d’esperar prop de 500 anys –25 de setembre de 1889– per saber-ne el destí de l’animal… però no de la seva identitat.

Les noves informacions foren recollides per Miquel Bonet en un article publicat en el BSAL, havent-les rescatades de l’oblit del pas del temps en un recòndit arxiu que allotjava la paperassa de la Cúria de la Governació. Aprofitarem la transcripció que d’aquell document medieval en fa, traslladada per nosaltres al català actual: 

“A 5 de setembre de 1411 donam a en Joan Mascarell, morro de vaques [botxí de Ciutat de Mallorca en aquell moment] 16 sous per comprar llenya, per cremar una bèstia per nom Tabach, que devorava bestiars per tota l’Illa, i que fou morta en la marina de Felanitx [Portocolom], que una vegada morta fou traslladada al Castell del rei davant el Lloctinent de governador, per tal que pagués a aquell que l’havia morta els 30 florins d’or, tal com proclamava la Crida dels Jurats de Mallorca per tal de matar-la. I de tal manera que la dita bèstia era verinosa, fos cremada i convertida en pols, la pols resultant havia de ser llançada a la mar perquè no se’n poguessin fer més pocions verinoses

La identitat del misteriós animal perduraria com un enigma prop de 600 anys. Però el secret de la seva (més que possible) filiació el trobam en les pàgines de l’article El col·leccionisme reial d’animals exòtics als segles XIV i XV : el castell reial de l’Almudaina de Mallorca com a lloc de pas (vegeu: revista Randa 53: 17-27) degut als  historiadors  Jaume Bover Pujol i Ramon Rosselló Vaquer. Aquella primera proposta de filiació, es veu constatada i augmentada en el llibre La caça i els cans a les Balears (segles XIII-XIX) (2016). En l’apartat de mamífers, hi trobam la següent entrada:

“L’icnèumon (Herpestes ichneumon) era conegut a l’edat mitjana amb el nom de tabac (castellà, melón, meloncillo, mangosta), és un mamífer carnívor que hem pogut identificar com Herpestes ichneumon. (Rodríguez 2002: 196-206). És originari d’Àfrica i a l’antic Egipte era considerat com a un animal sagrat. El 1411 un exemplar vivia en captivitat a Mallorca, la fuita del qual i els seus atacs a bèsties cabrunes, anyells i ovelles, i la seva mort ocasionaren certs aldarulls. […] Un exemplar d’aquest animal exòtic fou regalat pel rei Joan I d’Aragó a Carles III, rei de Navarra, per a la seva col·lecció zoològica del castell d’Olite que comptava amb altres exemplars en captivitat.”

Si bé és cert que en cap moment de la captura del tabac no s’esmenten les dimensions de l’animal, la imaginació ens porta a imaginar-lo com un animal de grans dimensions, majestuós i ferotge, germà bessó en ferocitat i capacitat de delmació a la bèstia de Gévaudan, mític críptic devorador d’homes i bèsties de Lozère, regió d’Occitània, en el sur de França, on va llevar el son d’aquella població i de la resta del país pels seus sagnant atacs entre 1764 y 1767.

El nostre animal ferotge que avui ens ocupa (en l’onomàstica entre altres de santa Violeta, a les quals felicitam) era considerat l’expedient criptozoològic més destacat de tots els temps a Mallorca, però que el temps, l’estudi i el seny han ajudat a resoldre. (Miquel S. Font Poquet. CIEIB)

Fotografia d’un tabac, animal que no supera en cap cas els 120 cm… comptant-hi la cua.

Portocolom, cromolitografia (ca.) 1871 editada a les Die Balearen, de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *