Azul y negro: música i esports
Fa unes setmanes, una coneguda pàgina dedicada a la dècada dels 80 i concretament als seus alumnes d’EGB, demanava de quin grup musical era la imatge que acompanyava la pregunta (vegeu foto al final del present text). Molts varen saber respondre encertadament. El grup en qüestió, Azul y Negro, va estar i està molt relacionat amb l’esport en tots els sentits, com a continuació veurem.
Azul y Negro dona nom a un duet musical espanyol de música tecno-pop que, fonamentalment, ha desenvolupat la seva activitat artística en dues etapes: en la dècada dels vuitanta, i partir de 2002.
De la primera, en destaquen per la seva popularitat tres sintonies de la Vuelta Ciclista a España (en els anys 1982 («Me estoy volviendo loco»), 1983 («No tengo tiempo») i 1993 («Two pa’ca»), a més d’ innombrables sintonies de ràdio i televisió.
Llavors, el grup va estar format per Carlos García-Vaso i Joaquín Montoya, tots dos de Cartagena. Aquest últim va abandonar el projecte en 1993, per la qual cosa Carlos García-Vaso va compondre i va editar tres discos amb el seu propi nom abans de reprendre el projecte Azul y Negro en solitari, donant començament així a aquesta segona etapa en la qual porta editats sis àlbums.
Val a dir que Azul y Negro foren els precursors de la música electrònica espanyola i pioners en la implantació de nombroses novetats tecnològiques i musicals. La seva música, basada en sintetitzadors, guitarres elèctriques, vocoders, seqüenciadors i instruments acústics, sobre una base preferentment ballable, tenen l’afegit de la veu tractada com un instrument més i, de vegades, es robotitza amb l’ús del vocoder (sintetitzador de veu).
Com ja hem vist, a més de fer música per a competicions esportives, val a dir que el nom del duo és purament anecdòtic i es refereix als colors de la samarreta del club de futbol italià Inter de Milà (azzurro e nero).
Azul y Negro té el mèrit a més, de ser el primer artista espanyol que ha gravat un CD musical amb el sistema surround DTS 5.1 (2003), una fita si tenim en compte que el sistema no va ser explorat fins dos anys després per altres artistes de fama internacional com Jean-Michel Jarre. Per tal motiu, fou editat l’1 de març de 2007 el primer segell de correus de curs legal fabricat per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre amb la portada d’un àlbum d’un artista espanyol.
La vinculació amb les Illes Balears, és la següent: el grup participà (de manera ineseperada) en el XIIIè aniversari del Bar Flexas (Palma) l’estiu de 2017. (CIEB)
