Litografia incunable a Mallorca i esport (1840)

La litografia (del grec λίθος, lithos, pedra i γράφειν, graphein, escriure) és una tècnica o mètode d’impressió sobre superfície plana, desenvolupada entre 1870 i 1880, que es basa en la repulsió (no solubilitat) entre l’oli i l’aigua. La va inventar en 1798 el dramaturg bavarès Alois Senefelder.

La seva introducció a l’Estat esdevé a Catalunya gràcies al pioner de la litografia Josep March amb la seva estampa de l’escut de la Junta de Comerç, del 1815.

A Mallorca -i per extensió a Balears– esdevendria devers 1840. Curiosament, del que sí pot presumir la nostra illa és de ser el primer indret de l’Estat en la utilització d’un procediment fotogràfic -el daguerrotip– com base d’un recull litogràfic.

Estam parlant del Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares. Palma : [S.n.] (Impr. Pedro José Gelabert), 1840, d’Antoni Furió Sastre (Palma, 1789-1853).

Desconeixem l’autor o autors dels daguerrotips que malauradament no s’han conservat, però sí dels artistes que les prengueren com a punt de partida per dibuixar-les sobre la pedra i posteriorment estampar-les dur-les al paper per servir d’il.lustració de l’esmentat volum.

Es tracta, de 39 litografies -i en ocasions 40- vistes de diversos indrets de Mallorca, la majoria de Palma.

Avui, en recopil.larem tres, una relativa al joc infantil (Palma), i dues més, relatives a escenes de caça (sa Coma, i Alaró)

Els artistes són Melcior Umbert, i Bartomeu Sureda i Miserol (les dues últimes). (M. S. Font)