19 d’abril: Dia Mundial de The Simpsons
Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d’animació creada per Matt Groening, emesa en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat nordamericana que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.
Els curtmetratges van passar a formar part de The Tracey Ullman Show el 19 d’abril de 1987, motiu per el qual avui se’n celebra el dia mundial de la franquícia. Després de tres temporades es va decidir convertir-los en una sèrie d’episodis de mitja hora en horari de màxima audiència.
Molts són els personatge reals o referències a la realitat que han aparegut d’ençà en les al llarg de les 35 temporades i més de 760 capítols.
Són gairebé inombrables les referències a tots els esports de dins i fora dels Estats Units. Hem gaudit de moments de futbol americà (col·legial, universitari i fins i tot professional -Super Bowl inclosa-), hoquei sobre gel (col·legial i professional), futbol (conya inclòs), bàsquet (amb algun cameo de la talla de Magic Johnson o Kareem Abdul-Jabbar)… però, sobretot, beisbol.
D’aquest esport en concret, la família, n’és seguidora dels Isòtops, equip local de baseball. Curiosament, el 25 de maig del 2017, el National Baseball Hall of Fame and Museum, va decidir fer-ne membre de Homer Simpson en reconeixement a la tasca divulgativa que la sèrie ha fet d’aquest esport.
Futbolistes com Pelé o Ronaldo (i Cristiano en una promoció de Nike), jugadors de bàsquet com Magic Johnson, Pat Ewing o LeBron James, tennistes com Pete Sampras, Andre Agassi i les germanes Williams, boxejadors com Óscar de la Hoya, jugadors de futbol americà com Tom Brady, patinadores com Michelle Kwan, skaters com Tony Hawk, remers com els germans Winklevoss… són alguns dels personatges del món de l’esport que hi han aparegut.
Políticament incorrecte, Homer, és l’autor de la següent frase: “En un esdeveniment esportiu, no es tracta de guanyar o perdre, sinó de fins on et pots engatar“, o també “Bé, fill, sobretot intenta passar-t’ho bé, però si perds… et mato!” (Miquel S. Font – CIEIB)