Edgard Allan Poe i els escacs
El titular era clar i llampant: un robot creat per Johann Merzel podria vèncer qualsevol humà jugant als escacs. Molta gent deia que no era possible, que feia falta algun truc, obviament, però cap no sabia quins trucs utilitzava Merzel. La única persona que va treure aquest tema va ser el jove Edgar Allan Poe.
En una de les demostracions d’aquell tòrrid estiu de 1827, William Schlumberger, un expert jugador d’escacs amagat sota una màquina, es va desmaiar per la calor.
Cap dels presents no va poder veure com treien el pobre esportista de la cabana, però dos nens que observaven l’escena des de la teulada es van adonar del que estava passant. Fins i tot es van publicar articles denunciant els fets… i va passar sense pena ni glòria. En aquella època, poques vegades es confiava en aquests testimonis. La gent no hi confiava.
Aleshores va intervenir el nostre protagonista. En aquell moment treballava com a professor d’idiomes, però es volia fer un nom com a escriptor i periodista, i aquesta història era perfecta per a ell. Havia vist abans què semblava ser la màquina i estava convençut que era una estafa. Però, calia demostrar-ho.
Aleshores Poe va usar la seva ment lògica, un geni que estimava les matemàtiques i els codis. Després d’una consideració acurada de tota l’escena, es va lliurar a The Sun un assaig de 17 punts.
En aquest moment, l’article va ser considerat un dels millors articles mai publicats en un diari nord-americà. Poe no va aportar proves físiques, sinó més aviat una conclusió lògica. Va captar l’atenció dels lectors amb les observacions i les conclusions. Va construir una gran història, que per descomptat va tenir alguns errors, però que finalment va portar al desmantellament del mite dels escaquistes mecànics i invencibles.
Poe va afirmar que hi havia un humà dins de la màquina. A més, va criticar la manca de perspicàcia d’altres periodistes que no van saber arribar a la veritat d’aquest cas de frau increïble.
Aquest assaig periodístic va marcar el primer pas de Poe cap a la creació del gènere criminal, gràcies al gran detectiu Auguste Dupin, que després va tenir una gran influència en escriptors posteriors com Arthur Conan Doyle que desenvoluparà aquest gènere gràcies al detectiu Sherlock Holmes. (CIEIB)
Retrat del nostre protagonista d’avui en una instantània colorejada de 1849.
