L’expedició angloamericana a la cara nord de l’Everest
El misteri de George Mallory i Andrew “Sandy” Irvine continua essent un dels grans enigmes de la història de l’alpinisme. El 8 de juny de 1924, tots dos escaladors britànics van ser vistos per darrera vegada a la cara nord de l’Everest, a prop del Second Step, enmig de núvols i vent. Mai no van tornar al camp base, i des d’aleshores plana la pregunta essencial: van arribar o no al cim abans de morir?
Durant dècades, la cara nord —aleshores al Tibet— va romandre pràcticament inaccessible per a investigadors occidentals. No va ser fins a finals del segle XX, amb una obertura política limitada i una tecnologia més avançada, que es va poder plantejar una recerca sistemàtica. En aquest context va néixer l’expedició angloamericana de 1999, una missió que combinava història, arqueologia d’alta muntanya i alpinisme extrem.
L’objectiu principal era localitzar les restes de Mallory i Irvine, però també recuperar possibles objectes clau, com ara la càmera fotogràfica que Irvine duia a sobre. Si s’hagués conservat, podria haver aportat una prova definitiva sobre l’assoliment del cim. L’expedició va explorar minuciosament corredors de gel, pendents de roca i zones de caiguda potencials, treballant a altituds superiors als 8.000 metres, on cada moviment és una lluita contra la hipòxia.
El descobriment més rellevant va arribar el 1 de maig de 1999, quan es van trobar les restes de George Mallory a uns 8.155 metres d’altitud. El cos, sorprenentment ben conservat pel fred, presentava lesions compatibles amb una caiguda violenta. A prop s’hi van localitzar objectes personals que van permetre una identificació inequívoca. No obstant això, no hi havia la càmera, ni tampoc rastre d’Irvine.
Aquesta troballa va aportar noves pistes però també nous interrogants. La posició del cos i l’absència d’una fotografia de la seva esposa —que Mallory havia promès deixar al cim— han alimentat hipòtesis contraposades. Alguns experts creuen que podrien haver arribat molt a prop del cim; d’altres consideren que la dificultat tècnica del Second Step, amb el material de l’època, feia gairebé impossible culminar l’ascens.
Més enllà del veredicte final, l’expedició angloamericana va marcar un abans i un després en la manera d’afrontar la recerca històrica en alta muntanya. Va demostrar que l’Everest no és només un repte esportiu, sinó també un arxiu congelat de la història de l’exploració humana, on cada troballa ens acosta —encara que sigui una mica— a entendre els límits del coratge, la resistència i l’ambició. (CIEIB)
