Miquel Vidal Perelló (Consell 1942-2021), pilar de la cultura esportiva

Miquel Vidal Perelló (Consell 1942-2021), pilar de la cultura esportiva

Seran molts els articles que s’escriuran sobre la seva vessant professional com a periodista. Aquesta semblança però, va de tot allò que era esport en la vida den Miquel i que no és periodisme. Podríem fer situar el seu inici el 1998. El seu retorn a Mallorca (després de desenvolupar la major part de la seva trajectòria en mitjans de comunicació fora de l’Illa) coincideix amb la posada en pràctica d’un projecte –el seu gran projecte– que té en ment segurament des de feia anys. Fins a llavors, havia visitat molts països arreu del món sempre amb el fil conductor de l’esport. En aquests conegué diverses iniciatives museogràfiques (sobretot olímpiques) de les quals en començà a projectar el seu corresponent a Mallorca. Val a dir que la bibliografia esportiva a l’illa referida fins a la data era més bé puntual, escassa, d’efemèride, poc metòdica i sovint focalitzada en els esports de masses. El seu projecte requeria per una banda, el fet de fundar les bases de la nova historiografia de l’esport illenc i conseqüentment, el fet de materialitzar-la en un posterior projecte museogràfic. Bibliogràficament, la diversificà en dues vessants: en l’elaboració d’una història general de l’esport en cada una de les modalitats esportives sense deixar de banda els esports menys coneguts, i en la vessant biogràfica –redacció de les semblances dels seus diversos protagonistes–. Cal destacar-ne de la primera sèrie Cent anys d’esport a Mallorca (2000), i Qui és qui en l’esport mallorquí (2003), com a mostra de la segona. Amb els anys, les anirà augmentat o editant-les en monografies. Així, donarà a impremta històries esportives locals, per disciplines esportives, monografies biogràfiques, històries de clubs o entitats, com també en sèries d’articles, fascicles o versions exclusivament digital. Pel que fa a la segona vessant (museogràfica), la seva materialització esdevé a través de la donació de diversa implementació i memorabília esportiva per part dels seus principals protagonistes. Aquestes s’ubicarien des de 2000 al Museu de l’Esport, del Consell de Mallorca i del qual en fou el seu director tècnic entre 2000 i 2003. La desvinculació del Museu li permeté dedicar-se plenament a la vessant historiogràfica esportiva. Des de llavors, dedicà bàsicament els seus esforços a la elaboració de monografies (una dotzena), sèries d’articles o fascicles o edicions exclusivament digitals web (gairebé una dotzena en total). El projecte museogràfic que ideà, tancà les portes amb la crisi de 2007. Diverses iniciatives l’intentaren ressuscitar amb més voluntat que èxit. Des d’un moment indeterminat les diverses col·leccions que el formaven, varen anar agafant pols en diversos magatzems. Part del seu inventari va ser reclamat pels seus antics propietaris o perdut en els successius trasllats. Amb tot, acabà dipositat als magatzems del Velòdrom Palma Arena. Des de 2012 el seu projecte museogràfic fou reprès, ampliat i redimensionat fent-lo extensiu a Menorca, Eivissa i Formentera, per part la Fundació per l’Esport Balear (GOIB) com a Centre d’Interpretació de l’Esport de les Illes Balears, situat al velòdrom Illes Balears (CIEIB). En aquesta segona etapa, en Miquel va tenir a bé d’oferir-nos desinteressadament la seva constant col·laboració, ajut i propostes, per la qual cosa sempre li estarem agraïts. La seva petjada encara hi roman a dia d’avui. A la biblioteca d’aquest Centre per exemple, s’hi poden consultar totes les seves obres i gran part del seu contingut ha sigut digitalitzat (més de 1.000 de les biografies a ell degudes). Altrament, gran part de les dades històriques que recollí en la seva extensa bibliografia i collita periodística, formen part de les prop de 22.000 notícies que recullen el Cronicó de la història de l’esport a les IB i que diàriament es veu augmentat amb les notícies diàries actuals i prèvies a la seva fundació. Seria una gran notícia que la seva última obra vegi aviat la llum, tal com tenia projectat i que havíem aparaulat que es presentés al CIEIB. L’afirmació de què en Miquel Vidal Perelló ha suposat els fonaments i la pedra angular de la historiografia esportiva a Mallorca i per extensió a les Balears no és ni gratuïta ni per excés serà mai prou vindicada. Amb en Miquel, la cultura esportiva hi tengué a un idealista i a un visionari, i que gràcies a la seva caparrudesa i constància es materialitzà en un projecte que encara perviu. Gràcies Miquel. Descansa en pau.

Miquel S. Font Poquet, Reponsable del CIEIB. (Aparegut al diari Última Hora, dia 6 de gener de 2021)