Steve McQueen: The Man & Le Mans (2015)
Es tracta d’un documental, dirigit per John McKenna i Gabriel Clarke, sobre el rodatge del film Le Mans, protagonitzat per Steve McQueen i inspirat en la mítica cursa automobilística de Le Mans. El documental està basat en la recuperació –fins a aquell moment, perdudes– de les entre 400 i 600 llunes amb el metratge original. Per altra banda, una sèrie d’entrevistes inèdites a l’actor parlant sobre la seva passió per l’automobilisme, serveixen per donar més èmfasi a la passió de McQueen per les curses dotant al conjunt d’un gran realisme. En el documental hi trobam una important nòmina dels actors –la gran majoria, pilots professionals–, l’esposa i el fill de l’actor, productors, guionistes i de gent vinculada en la realització del film. L’actor era conegut (i serà recordat) per la gran passió que tenia per les motocicletes i dels cotxes de carreres. Professionalment, vivia un dels millors moments de la seva carrera i va decidir –amb el permís de la productora– proposar que l’argument de la seva propera pel·lícula fos el món de les curses, precisament a Le Mans. Recordem, venia de rodar la famosa pel·lícula Bullit i The Thomas Crown Affair (ambdues del 1968). Legitimat com un dels grans actor de tots els temps, McQueen volgué innovar en el món del cinema i guanyar-se el respecte de la indústria no només com a actor, volent atorgar des de llavors a les pel·lícules sobre les curses de cotxes, una visió realista d’aquell món. El rodatge en el mateix circuit, sense actors especialistes i amb un nou llenguatge cinematogràfic –fins a quatre càmeres en un sol vehicle— eren propostes cinematogràfiques mai vist fins el moment. Però, el film va néixer mort des del primer moment. El rodatge s’inicià sense un guió preestablert i no el va tenir fins gairebé les acaballes, va ser dirigit per dos directors, incomptables guionistes –alguns deixaren el cinema arrel de traumàtica experiència–, es passaren més d’un milió del pressupost inicial i la productora deixà sense sou a l’actor principal. McQueen, decebut de l’experiència, no acudí ni a la presentació del film ni participà en la seva publicitat. Comercialment, no va tenir excessiu recorregut i només els més fanàtics tant de l’actor com de les curses de cotxes l’han vista. Els més puristes n’admiren l’extrema realitat del film, un dels millors de tots els temps sobre la temàtica. El documental va prendre part en la selecció oficial del Festival de Cinema de Cannes en el qual fou guardonat. En conjunt, una excel·lent lliçó cinematogràfica i esportiva a través de la traumàtica l’experiència d’un gran actor. McQueen morí (1980) de càncer de pulmó després de ser-li detectat amiant als pulmons, el mateix amiant amb el qual estaven fets els monos dels pilots els anys setanta. (CIEIB)
