\u00abtrencilla\u00bb (trenat) \u00e9s un dels noms pels quals tamb\u00e9 s\u00f3n coneguts els \u00e0rbitres de futbol?
<\/p>\n\n\n\n
Per copsar el sentit d\u2019aquest mot ens hem de traslladar pr\u00e0cticament un segle enrere, a la primera meitat del segle XX, quan el futbol es jugava sota unes din\u00e0miques i una est\u00e8tica molt allunyades de la modernitat actual. En aquells temps de pioners, els encarregats d’impartir just\u00edcia sobre el terreny de joc no vestien amb equipaments de colors cridaners ni teixits sint\u00e8tics dissenyats per a la m\u00e0xima comoditat t\u00e8cnica. Al contrari, la figura de l\u2019\u00e0rbitre exigia una solemnitat gaireb\u00e9 institucional i una estricta formalitat. Els col\u00b7legiats saltaven a la gespa vestits amb una eleg\u00e0ncia rigorosa, lluint una jaqueta americana de sastreria de color negre, generalment combinada amb una camisa blanca i, fins i tot, amb una corbata o un corbat\u00ed fosc. Aquesta indument\u00e0ria pretenia visualitzar el seu estatus de jutge neutral i reflectir el respecte i l\u2019autoritat indiscutible que havien d\u2019exercir davant els jugadors i els aficionats.<\/p>\n\n\n\n
L’explicaci\u00f3 de la paraula es troba precisament en la confecci\u00f3 artesanal d\u2019aquella jaqueta fosca de sastre. Les solapes, les vores de les m\u00e0nigues i les l\u00ednies de les butxaques de les jaquetes oficials que portaven els jutges de l\u2019\u00e8poca estaven rematades amb un viu o un rivet de fil trenat, un ornament t\u00e8xtil discret que rep el nom popular de \u00abtrencilla\u00bb. Aquest element no responia a un simple capritx de la moda de l’\u00e8poca, sin\u00f3 que s\u2019utilitzava com una mena de gal\u00f3 o ins\u00edgnia que distingia de manera inconfusible el rang de la persona encarregada de fer complir el reglament. Amb el pas dels anys, els cronistes de la premsa escrita i els locutors de les primeres retransmissions radiof\u00f2niques, buscant sin\u00f2nims per evitar la reiteraci\u00f3 excessiva de la paraula \u00ab\u00e0rbitre\u00bb, van comen\u00e7ar a referir-se al col\u00b7legiat a partir d’aquest caracter\u00edstic detall del seu uniforme, consolidant una sin\u00e8cdoque que r\u00e0pidament passaria a formar part de l’imaginari col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019aquesta manera, el component d\u2019un vestit antic va acabar esdevenint un sin\u00f2nim immortal que ha sabut resistir el pas de les generacions. Des del Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de l\u2019Esport de les Illes Balears recordem sovint que la conservaci\u00f3 d\u2019aquests modismes forma part de la salvaguarda de la nostra cultura esportiva, una manera de mantenir el vincle invisible amb aquells camps on va comen\u00e7ar a n\u00e9ixer la passi\u00f3 pel joc. Tot i que avui dia les americanes negres de llana han deixat pas a la roba tecnol\u00f2gica i als sistemes d’ajuda electr\u00f2nica, cada vegada que alg\u00fa utilitza el mot \u00abtrencilla\u00bb obre, sense saber-ho, una preciosa finestra cap a la hist\u00f2ria, recordant-nos que el futbol modern encara conserva batecs i paraules de la seva \u00e8poca m\u00e9s rom\u00e0ntica. (CIEIB)<\/p>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/cieib.es\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/image-1.png\")