Joc de pilota a la platja, de Pablo Picasso

El Jeu de ballon sur une plage és un linogravat o linòleum de Pablo Picasso de l’any 1957. Aquesta obra mostra quatre figures jugant a pilota en una platja, reflectint l’interès de Picasso per les escenes de la vida quotidiana i la seva capacitat per capturar el moviment i l’energia en les seves composicions.

La peça es va utilitzar com a il·lustració de la coberta del llibre “Dans l’argile de Picasso”, publicat pel poeta Henri Dante Alberti en commemoració del desè aniversari de l’arribada de Picasso a Vallauris. Aquest llibre inclou 25 poemes, dels quals els tres primers fan referència directa a Picasso.

El linogravat està imprès en color marró sobre paper vélin i té unes dimensions aproximades de 7,9 × 12,9 cm. Es va produir en una edició limitada de 200 exemplars sense numerar, impresos pel taller Arnéra a Vallauris.

Aquesta obra exemplifica l’experimentació de Picasso amb la tècnica dellinogravat durant la dècada de 1950, període en què va desenvolupar mètodes innovadors per aconseguir efectes cromàtics i de textura únics.

Actualment, exemplars de Jeu de ballon sur une plage es troben en col·leccions privades i han estat objecte de subhastes i exposicions, reflectint el seu valor artístic i històric dins de l’obra gràfica de Picasso.

Els linòleums de Pablo Picasso són un aspecte important de la seva obra gràfica. El terme es refereix a una tècnica d’impressió artística on es talla un disseny en una planxa de linòleum, que després es tinta i s’imprimeix sobre paper o tela. Aquesta tècnica es va convertir en una part essencial de la producció artística de Picasso durant la seva etapa tardana, especialment a partir de finals dels anys 1950 i principis dels 1960.

Picasso va explorar el linogravat en col·laboració amb el taller d’impressió d’Hidalgo Arnera (exiliat espanyol com també ho fou Picasso) a Vallauris, França. Va innovar amb tècniques úniques, com la creació de liogravats de diversos colors en una sola planxa, en què tallava successivament en la mateixa planxa per aplicar diverses capes de tinta de colors (anomenada tècnica de reducció).

Això li va permetre aconseguir resultats visuals sorprenents amb una economia de mitjans i un gran control del procés. La seva va ser una gran aportació a la història de l’art per aquest nou procediment.

Els temes dels seus linòleums inclouen retrats, escenes mitològiques, bodegons i reinterpretacions d’obres mestres de la història de l’art, com Le déjeuner sur l’herbe de Manet o obres de Rembrandt. Aquesta tècnica li va permetre experimentar amb el color, les formes i la textura, creant obres vibrants i expressives.

Els linogravats de Picasso són altament valorats i considerats una contribució significativa a la història de l’art gràfic del segle XX. Aquests treballs es poden trobar en col·leccions de museus i institucions d’art de tot el món. (CIEIB)