Rémi Gaillard, quan l’esport es converteix en una broma

Si hi ha algú que ha demostrat que un baló de futbol pot servir per fer molt més que jugar a futbol, aquest és el francès Rémi Gaillard (Montpeller, 1975). Humorista i creador de vídeos virals, ha convertit l’esport en un dels ingredients principals del seu univers humorístic, combinant habilitat, paciència i una bona dosi d’impertinència.

Abans de fer-se famós a internet, Gaillard ja coneixia el futbol des de dins. Va jugar com a davanter amb l’Entente Cressoise, el club de la localitat de Le Crès, a prop de Montpeller, i va arribar a competir a la Divisió d’Honor, una categoria del futbol regional francès. També és un seguidor declarat del Montpellier Hérault Sport Club, al qual anima des de finals dels anys vuitanta. Per a ell, el futbol de poble, els derbis i la passió dels aficionats tenen un valor especial, molt allunyat del negoci milionari en què s’ha convertit una part del futbol professional.

La seva gran oportunitat per barrejar futbol i humor va arribar el maig de 2002, durant la final de la Copa de França entre el Lorient i el Bastia. Gaillard es va posar una camiseta del Lorient i va aconseguir colar-se en les celebracions dels campions al mateix terreny de joc. Va arribar a participar en la festa amb els futbolistes i a saludar el president francès Jacques Chirac, que el va confondre amb un dels membres de l’equip. Una broma que, per a qualsevol aficionat, devia tenir el valor de guanyar una final sense haver disputat ni un minut.

Però el futbol és molt més que disfresses i invasions de camp en la trajectòria de Gaillard. Els seus vídeos de xuts impossibles i desafiaments amb la pilota han acumulat milions de visualitzacions. En aquestes gravacions, el francès és capaç d’encertar objectius aparentment inversemblants, aprofitant parets, cantonades i qualsevol element del mobiliari urbà. Darrere la naturalitat de les imatges, però, hi ha una bona quantitat d’intents fallits. Ell mateix ha explicat que, en ocasions, ha necessitat desenes de xuts per aconseguir l’escena perfecta. La perseverança, doncs, també forma part de l’espectacle.

El seu repertori esportiu no s’acaba aquí. Gaillard s’ha introduït en esdeveniments de futbol, rugbi, tennis i voleibol, sovint fent-se passar per un participant més i aprofitant la sorpresa del públic i dels organitzadors. La seva especialitat és qüestionar, amb humor i provocació, les fronteres entre l’esport, l’espectacle i l’espai públic.

Amb el lema «C’est en faisant n’importe quoi qu’on devient n’importe qui» —fent qualsevol cosa és com s’arriba a ser qualsevol—, Rémi Gaillard ha construït una carrera en què l’esport és alhora una passió personal i un escenari privilegiat per a les seves entremaliadures. I ha deixat clar que, de vegades, per entrar en la història d’una final no cal marcar cap gol: n’hi ha prou de saber quan posar-se la camiseta adequada.

Així, per exemple, en el seu espectable Olympics encaixa perfectament amb la manera com Rémi Gaillard entén l’humor esportiu: convertir les disciplines olímpiques en un terreny de joc per a les seves provocacions i demostracions d’habilitat. Tots els gags d’aquest espectacle tenen un element comú: la deshubicació de l’esport en l’espai on estam avesats a veure’l practicar. A més, en lloc de limitar-se a imitar els esportistes, explota els gestos tècnics, els rituals i l’aparent seriositat de la competició per crear situacions absurdes i inesperades. El resultat és una paròdia de l’esperit olímpic en què la destresa física i la capacitat de sorprendre es combinen amb el seu humor irreverent. Vos convidam a cercar imatge d’aquest espectacle a la xarxa. Passareu una bona estona. (CIEIB)

Imatge promocional del seu recull Olympics, on parodia els esports olímpics en els llocs més inverosímils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *