A finals del segle XIX, un invent aparentment senzill va provocar una autèntica revolució social: la bicicleta. Per a moltes dones, no va ser només un mitjà de transport, sinó una eina d’emancipació que els permetia, per primera vegada, desplaçar-se amb llibertat, autonomia i rapidesa en un món que les confinava gairebé exclusivament a l’àmbit
La fotografia que Robert Doisneau va dedicar a Jacques Tati és una petita joia de la mirada humanista francesa. A la imatge -que acompanyava el text que dona títol a la present entrada- Tati apareix vestit de carter, envoltat de totes les peces d’una bicicleta completament desmuntada. El pla és net, blanc, gairebé quirúrgic. Al
La fotografia que veim pertany a la sèrie Les six jours de Paris (1950), realitzada per Henri Cartier-Bresson, un dels mestres indiscutibles de la fotografia del segle XX. En aquesta imatge, presa durant les prestigioses curses de sis dies al velòdrom d’Hiver, Cartier-Bresson capta un moment insòlit: un ciclista, en ple moviment, llegeix un diari
L’any 1898, el dibuixant germanoamericà Lyonel Feininger crea una il·lustració tan insòlita com suggerent: Der Kopflose Radler (El ciclista sense cap). Amb un traç àgil i carregat d’ironia, l’artista ens presenta un ciclista literalment decapitat, que pedaleja atemorit -o més bé aterrit– per un camí. Lluny de ser només un acudit visual, aquesta vinyeta conté
Publicat per primera vegada el 1989, Mi vida al aire libre és una petita joia autobiogràfica en què Miguel Delibes, un dels grans escriptors de la literatura espanyola del segle XX, fa un recorregut íntim i evocador per les seves experiències esportives, sempre com a amateur. El llibre, escrit amb la seva prosa clara, càlida
de 1893, era inaugurat el velòdrom de Son Espanyolet, a instàncies de la Sociedad Velocipedista de Palma, primer club fundat a Palma per a la pràctica del ciclisme. El diari Última Hora en publicava la següent notícia: “A las 4 y media de la tarde los dos mil asientos de tribuna estaban completamente ocupados, produciendo
L’Ajuntament de Felanitx ens fa arribar la següent informació. Esperam que sigui del vostre interès. Aquest dissabte, abans de la sortida de la primera etapa de la I Challenge Mallorca Femenina, es retrà un homenatge al campió felanitxer, Guillem Timoner Obrador (Felanitx, 1926-2023) El Campió del món ens va deixar aquest passat estiu i ara,
de 1897 la Junta General del Club Velocipedista d’Inca, acordà: 1. la construcció d’un velòdrom de 333,33 m de corda en els terrenys de D. Joaquim Gelabert. 2. Construir-hi un local aprop de la pista. 3. Emetre accions de 125 pessetes cadascuna en deu terminis i en deu mesos. 4. Aprovació dels plànols i pressupostos
Considerat com el darrer dels pintors antics i el primer dels pintors moderns, Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746-Bordeaux, 1828) fou un somiador i un atent observador de la seva realitat a parts iguals. Del darrer període de l’artista -últims anys de vida autoexiliat a Burdeus, entre 1824 i 1828– en són dos quaderns
En les darreres hores ens ha deixat la primera gran llegenda de l’esport balear. Amb ell desapareix l’iniciador de tota una generació de grans noms, els primers esportistes que transcendiren de l’àmbit local i estatal de l’esport balear a l’àmbit internacional. Ha mort l’exciclista felanitxer, Guillem Timoner Obrador. Ostentava el títol de primer esportista de
