Kazimir Malévich i la geometria del moviment
La imatge que acompanya aquest text és una de les obres més suggeridores de Kazimir Malevich: una bicicleta construïda amb formes geomètriques pures, colors plans i línies essencials. Lluny del realisme, l’artista rus converteix l’objecte quotidià en una síntesi visual del moviment, gairebé en una fórmula matemàtica sobre rodes.
Malévich (1879–1935), fundador del suprematisme, defensava la supremacia de la sensibilitat pura en l’art. Obres com el mític Quadrat negre marquen una ruptura radical amb la representació tradicional. Però paral·lelament a aquesta abstracció extrema, l’artista també va explorar temes vinculats a la vida moderna, entre ells l’esport, el cos en acció i les noves formes de mobilitat.
A la Rússia de les primeres dècades del segle XX, la cultura física era entesa com un símbol de progrés i regeneració social. Els escacs, la gimnàstica i el ciclisme sobretot, formaven part d’un imaginari col·lectiu associat a la força, la velocitat i la transformació de l’ésser humà. Malevitx no fou aliè a aquest context. En diverses obres i dibuixos, representà atletes, figures en moviment i escenes que evoquen el dinamisme esportiu. Encara que la seva aproximació no és naturalista, sí que transmet una idea essencial: el cos ja no és només anatomia, sinó energia estructurada en l’espai.
La bicicleta que observam n’és un exemple paradigmàtic. No hi ha detall superflu. Les rodes són cercles perfectes; el ciclista es descompon en prismes i triangles; el gest del pedaleig queda suggerit per l’orientació de les formes. És gairebé una radiografia conceptual del moviment cíclic. Hi ha una connexió subtil entre el suprematisme i l’ideal esportiu: ambdós cerquen l’essència. L’esportista treballa per optimitzar el gest, eliminar el moviment innecessari, perfeccionar la tècnica. Malevitx fa el mateix amb la pintura: redueix la realitat a allò imprescindible.
A inicis del segle XX, art i esport compartien una mateixa fascinació per la modernitat, per la màquina i per la velocitat. Si el futurisme exaltava el dinamisme, Malevitx optava per una via més conceptual, però igualment compromesa amb la idea d’un món nou. Avui, quan analitzam la relació entre art i esport, la figura de Malevitx ens recorda que la cultura física també pot ser matèria de reflexió estètica. El ciclisme, més enllà de la competició, és ritme, repetició i equilibri. I en aquesta obra, tot això queda condensat en un joc de colors primaris i formes bàsiques. Potser, al capdavall, cada pedalada és també un acte geomètric. (CIEIB)
