València, bressol dels escacs moderns
Tothom sap que el futbol va néixer a Anglaterra i que el bàsquet ho va fer als Estats Units, però la majoria desconeix que els escacs moderns, tal com els coneixem avui, varen néixer a València al segle XV. I no és una hipòtesi romàntica, sinó una tesi avalada per investigacions rigoroses que situen l’origen de les regles actuals en un poema valencià de 1475: Scachs d’amor.
Aquest text, escrit per tres poetes del Segle d’Or valencià —Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví— descriu una partida disputada amb unes normes completament innovadores. La gran revolució fou la transformació de la dama en la peça més poderosa del tauler, amb moviments en totes direccions i capacitat per travessar-lo de cap a cap. Aquell canvi convertí un joc lent i feixuc en un de dinàmic i espectacular, i pràcticament no ha variat en més de cinc segles.
El poema, format per 64 estrofes —com les 64 caselles del tauler—, presenta la nova manera de jugar com una proposta inèdita. Els mateixos autors remarquen que “mai no s’ha vist tal forma de joc”, deixant clar el caràcter innovador de la seva creació. A més, introdueixen una altra reforma clau: la promoció del peó, que pot esdevenir dama en arribar a l’última fila. Una doble revolució —femenina i popular— que redefineix l’essència dels escacs.
El context no és menor. La València del segle XV vivia un moment d’esplendor econòmic i cultural: la construcció de la Llotja de la Seda, la implantació de la impremta i la vitalitat literària en són bona mostra. En aquest ambient creatiu, els escacs es convertiren en un espai d’innovació intel·lectual.
Vint anys més tard, el 1495, la ciutat publicava el que es considera el primer tractat d’escacs moderns, el Llibre dels jochs partits dels scachs en nombre de 100, de Francesch Vicent. De l’obra no se’n conserva cap exemplar imprès. Sabem, però, que va existir gràcies a referències com la del monjo Francisco Méndez, que a la seva Tipographia española (1796) en descrivia el títol complet i en transcrivia l’inici i el colofó. També consta que l’últim exemplar localitzat es conservava a la biblioteca de Monestir de Montserrat i que hauria estat destruït durant el saqueig del 1811 per les tropes napoleòniques, en plena Guerra del Francès. Aquell volum, imprès a València el 15 de maig de 1495 per Lope de Roca Alemany i Pere Trinchet, tancava el cercle iniciat pels Scachs d’amor i consolidava definitivament les bases del joc modern.
Cal afegir que el tractat Scachs d’amor es pot consultar actualment a la Biblioteca de l’Esport del CIEIB, fet que permet acostar-se directament a un dels textos fundacionals de la història dels escacs. (CIEIB)
