El dia que el Zaire va jugar contra el Brasil per salvar la vida
El 22 de juny de 1974, el Brasil, campió del món vigent, s’enfrontava al Zaire en el darrer partit de la fase de grups del Mundial d’Alemanya Occidental. Sobre el paper, era un duel desigual. Però aquell partit amagava una història molt més inquietant que qualsevol resultat futbolístic.
El Zaire disputava el seu primer i, fins avui, únic Mundial. Era també la primera selecció de l’Àfrica subsahariana que aconseguia arribar a una fase final de la Copa del Món. Havia arribat a Alemanya com a campiona d’Àfrica, però el somni es convertí ràpidament en malson: derrota per 2-0 davant Escòcia i, després, una humiliant golejada per 9-0 contra Iugoslàvia, una de les derrotes més contundents de la història dels Mundials.
El resultat contra els iugoslaus va enfurismar el dictador Mobutu Sese Seko, que governava el Zaire amb mà de ferro. Segons explicaria anys més tard el defensa Mwepu Ilunga, després d’aquella derrota els jugadors varen rebre la visita dels homes de la guàrdia presidencial. El missatge era clar: contra el Brasil no podien perdre per quatre gols o més. «Si perdem 0-4, cap de nosaltres podrà tornar a casa», va explicar Ilunga en una entrevista posterior.
Això explica una de les escenes més estranyes de la història de la Copa del Món. Amb el Brasil guanyant 2-0, els brasilers disposaven d’una falta perillosa. Rivelino es preparava per executar-la quan Ilunga va sortir disparat de la barrera, va arribar fins a la pilota i la va enviar lluny abans que el brasiler pogués xutar. L’àrbitre romanès Nicolae Rainea li va mostrar targeta groga. Durant anys, aquella acció va ser presentada com una mostra de desconeixement de les regles per part d’un futbolista africà. La realitat, segons el mateix Ilunga, era molt més dramàtica: sabia perfectament què feia i intentava perdre temps.
El Brasil acabaria marcant un tercer gol, però no en va arribar cap quart. Jairzinho, Rivelino i Valdomiro varen establir el 3-0 definitiu. El Zaire havia perdut, però havia evitat el resultat que, segons els seus jugadors, els havien advertit que podia tenir conseqüències greus.
Per això, la famosa puntada d’Ilunga no és simplement una de les anècdotes més còmiques d’un Mundial. És també el símbol d’una selecció atrapada entre el futbol, la política i la por. (CIEIB)
