La fotografia que Robert Doisneau va dedicar a Jacques Tati és una petita joia de la mirada humanista francesa. A la imatge -que acompanyava el text que dona títol a la present entrada- Tati apareix vestit de carter, envoltat de totes les peces d’una bicicleta completament desmuntada. El pla és net, blanc, gairebé quirúrgic. Al
Pocs apneistes han deixat una petjada tan fonda —i tan humana— com Enzo Maiorca. Conegut com el rei de la profunditat, aquest sicilià nascut a Siracusa el 1931 va ser un dels grans pioners de l’apnea moderna, capaç de trencar una vintena de rècords mundials i de convertir les baixades cap al blau profund en
L’agost de 1942, en plena ocupació nazi de Kíev, es va jugar un partit de futbol que va transcendir l’esport per convertir-se en un símbol de resistència i dignitat humana. Aquell dia, un equip ucraïnès conegut com a FC Start, format per antics jugadors del Dynamo i Lokomotyv Kíev, s’enfrontà a un conjunt de soldats
A finals dels anys setanta, la marca Renault va decidir que el seu logotip necessitava un rentat de cara. Per fer-ho, no va recórrer a un publicista ni a un dissenyador industrial, sinó a un artista: Victor Vasarely. Jean-Pierre Vasarely (Yvaral), fill de Vásárhelyi Győző, també conegut com a Víctor Vasarely. Aquest artista, d’ascendència hongaresa,
És difícil imaginar un maratonià a la Bíblia, amb dorsal, cronòmetre i cinta d’arribada, però si hi parem atenció, les Sagrades Escriptures van molt més plenes d’esport del que podria semblar. Entre profetes i apòstols, hi ha corredors, boxejadors, lluitadors i fins i tot competicions ordenades «en nom de Déu». Qui ho havia de dir?
De tant en tant, el futbol i la literatura decideixen passar-se una pilota. I a vegades el resultat és tan inesperat com una novel·la negra amb aroma d’estadi: La centrocampista murió al amanecer, d’Antonio Castro-Guerrero, guanyadora del II Premio Carlos Matallanas de novela breve. La història comença amb una trucada misteriosa: un cadàver apareix en
El compositor rus Dmitri Shostakóvich (1906-1975) és conegut sobretot per les seves simfonies i quartets de corda, obres d’una gran profunditat emocional que reflecteixen les tensions del seu temps. Tanmateix, una faceta menys coneguda de la seva vida és la seva passió pel futbol, esport que va seguir amb entusiasme al llarg de tota la
Els responsables de la productora audiovisual La Perifèrica Produccions ens fan arribar la següent convidada a la l’estrena d’un documental que vos feim extensiva. El petit peó (2025) és el documental que ens narra la història d’Artur Pomar Salamanca (Palma, 1931-Sant Cugat del Vallès, 2016), el Mozart dels escacs, com se’l qualificà en el seu
Entre les aportacions més singulars de Villalonga, hi trobam sens dube els seus Pousse-café. Es tracte d’una sèrie de textos breus, de to sovint irònics i en ocasions provocador, que Villalonga publicà en la revista Brisas que ell i el seu germà Miquel dirigiren entre abril de 1934 i juliol de 1936. Se’n publicaren dos-cents
La fotografia que veim pertany a la sèrie Les six jours de Paris (1950), realitzada per Henri Cartier-Bresson, un dels mestres indiscutibles de la fotografia del segle XX. En aquesta imatge, presa durant les prestigioses curses de sis dies al velòdrom d’Hiver, Cartier-Bresson capta un moment insòlit: un ciclista, en ple moviment, llegeix un diari
