Sabies que…
el Quidditch existeix més enllà de Harry Potter?
El que va néixer com un esport imaginari practicat per mags damunt d’escombres voladores ha acabat convertint-se en una disciplina esportiva real, amb equips, competicions i lligues. I com que al món real encara no hem aconseguit que les escombres volin, ha calgut fer-hi alguns canvis.
El Quidditch és un esport fictici creat per J. K. Rowling per a la saga Harry Potter. Segons la història de la ficció, els seus orígens es remunten a temps molt antics. Un dels primers antecedents seria el Queerditch Marsh, un esport que una dona anomenada Gertie Keddle hauria observat l’any 1014. Amb el temps, el joc es va convertir en l’esport més popular del món dels mags i va anar modificant les seves regles. Un dels canvis més curiosos va arribar quan es va deixar d’utilitzar el snidget daurat, un petit animal fantàstic que els jugadors intentaven capturar i que va acabar amenaçat d’extinció. El seu lloc el va ocupar una bola daurada: la famosa papallona daurada, o snitch.
A les novel·les, dos equips de set jugadors s’enfronten en un camp ovalat equipat amb tres cèrcols a cada extrem. Cada jugador té una funció determinada: hi ha el porter, dos batedors, tres encistelladors i un cercador. El joc utilitza tres tipus de pilotes: una bomba, dues bales i la papallona daurada. Els encistelladors intenten introduir la bomba pels cèrcols rivals, mentre que els batedors utilitzen bats per desviar les bales i dificultar l’acció dels adversaris.
Però tota l’atenció acaba concentrant-se en la papallona daurada. El cercador ha d’intentar atrapar-la i, quan ho aconsegueix, el seu equip obté 150 punts i el partit s’acaba automàticament. Aquesta regla explica algunes de les situacions més extravagants del Quidditch literari: segons la saga, hi ha hagut partits que han durat mesos, perquè ningú no aconseguia atrapar la papallona.
La realitat, evidentment, és una mica menys màgica. A començament del segle XXI, alguns aficionats a Harry Potter varen començar a adaptar el joc al món dels humans. El resultat va ser el Muggle Quidditch, posteriorment conegut simplement com a quadball. Els participants corren per un terreny de joc —normalment de gespa natural o artificial— amb una escombra entre les cames, però sense esperar que aquesta s’enlairi. També es varen adaptar les pilotes i les regles perquè el joc fos físicament possible.
Amb el temps, aquella activitat nascuda entre seguidors d’una saga literària va adquirir una estructura esportiva pròpia. El quadbol és un esport mixt, obert a tothom, i els reglaments moderns permeten diferents formats de competició. La idea bàsica, però, continua essent reconeixible: córrer, passar, marcar, esquivar i intentar aconseguir la pilota que representa la papallona daurada.
També hi ha una curiositat lingüística darrere d’aquest canvi. A partir de 2022, l’esport real va començar a abandonar internacionalment el nom Quidditch, en part per qüestions relacionades amb els drets de propietat intel·lectual i també pel distanciament respecte de les controvertides declaracions de l’autora de Harry Potter. En català, el TERMCAT va normalitzar el terme «quadbol» per designar aquesta pràctica esportiva.
I no és un fenomen exclusivament nord-americà. A Catalunya també hi ha hagut equips, entre els quals els Barcelona Eagles, els Bocs Folls, els Buckbeak Riders o els Nightmare Grims, mentre que anteriorment havien existit formacions com els Autònoma’s Ashwinders i els Draco Dormiens.
Així, el Quidditch ofereix un cas ben singular dins la història de l’esport: una disciplina que primer va existir en la ficció i després va saltar al món real. No és gaire habitual que una novel·la inventi un esport i que els lectors decideixin que, en lloc de limitar-se a imaginar-lo, el volen practicar. Potser no hi ha màgia, ni vols sobre escombra, ni pilotes encantades. Però hi ha una cosa que Harry Potter i el quadbol comparteixen perfectament: la capacitat de convertir un joc imaginari en una experiència col·lectiva real. (CIEIB)
