El primer esportista de la història a guanyar una final olímpica fou Coroebus d’Elis. Cuiner de professió, fou el primer en creuar la meta en la prova de cursa atlètica en la modalitat de “stadion“. Era l’any 776 aC. Amb aquesta entrada cloem el cicle de curiositats olímpics. Vos emplaçam entre el 24 d’agost i

Els JJOO de Tòquio 2020 passaran a la història, entre altres motius, per haver-se celebrat dins el 2021. Però, no és la primera ocasió que uns JJOO han estat cancel·lats. Així, els de 1916, no es van dur a terme per mor de la Primera Guerra Mundial. Tampoc se celebraren els de 1940 i 1944.

En la desfilada inaugural del JJOO, les delegacions hi apareixen per estricte ordre alfabètic amb dues excepcions: la primera sempre és Grècia, bressol dels antics i primers JJOO moderns, i la última és sempre el país amfitrió. (CIEIB)

Pel que fa a la ciutat que més JJOO ha acollit en la seva història és Londres. La capital del Regne Unit ha estat seu en 3 ocasions: 1908, 1948 i 2012. París i Los Ángeles l’igualaran en el 2024 i 2028, respectivament. (CIEIB)

Una mateixa ciutat pot acollir uns Jocs en més d’una ocasió en la seva història. Així, les següents ciutats han acollit dues edicions dels JJOO: Atenes, St. Moritz, Lake Placid, Cortina d’Ampezzo, Innsbruck, Tokio, Lillehammer, Província de Gangwon (Pyeongchang) (amb la edició de 2024) i Beijing (amb la edició de 2022). (CIEIB)

Ja hem vist els símbols més importants de la història dels JJOO. Pel que fa a la bandera olímpica cal saber que fou presentada en societat a Alexandria, Egipte el 1914. Oficialment fou hissada per primera vegada en els JJOO celebrats a Amberes. (CIEIB)

Vos haureu fixat que els anells olímpics estan interconnectats. Aquesta particularitat no és casualitat i té un perquè: hi estan com a símbol de l’amistat entre les nacions: un dels valors bàsics dels JJOO. (CIEIB)

Els JJOO de Tòquio 1964 foren els primers que es van retransmetre en directe per televisió. A dia d’avui seria impensable veure les proves en diferit. Fou un canvi transcendental per a la història de l’Olimpisme. (CIEIB)

Fins als JJOO de Tòquio 1964, no existia una marca de cronòmetres oficial. Fou llavors quan el president de la Seiko oferí la seva marca per a tal reconeixement. Casualment, la marca no comptava amb cap cronòmetre esportiu al seu catàleg i l’hagueren de fabricar per a l’esdeveniment. (CIEIB)

Pel que fa als colors dels anells olímpics, són també cinc: el blau, el groc, el negre, el verd i el vermell. L’explicació de per què són aquests i no altres, rau en què aquests colors són presents en totes les banderes del món. Foren presentats per Pierre de Coubertain en el Congrés Olímpic de