Quan la tecnologia pot fer el tauler més accessible
Per a la majoria de jugadors, fer un moviment en una partida d’escacs és una acció gairebé automàtica: després de cada moviment, simplement escriuen la jugada al full de puntuació. Però per a un jugador amb una mobilitat molt limitada, aquesta tasca pot convertir-se en una dificultat considerable, fins al punt d’afegir un problema físic a una activitat que, en essència, és purament intel·lectual. És en aquest context que un grup d’escaquistes amb problemes de mobilitat reclama que els tornejos professionals permetin utilitzar dispositius electrònics adaptats per registrar les seves jugades.
La petició no consisteix a disposar d’un ordinador per analitzar la partida ni, naturalment, d’una eina que pugui suggerir moviments. Es tracta d’utilitzar dispositius electrònics específicament dissenyats per substituir el tradicional full de paper, de manera que l’anotació sigui més ràpida i accessible. La proposta pretén eliminar una barrera física sense modificar l’essència de la competició.
El problema és que reglamentació de la FIDE estableixen que durant una partida els jugadors no poden disposar de dispositius electrònics que no hagin estat específicament autoritzats per l’àrbitre. A més, la documentació de la mateixa FIDE ha assenyalat que els dispositius electrònics de puntuació aportats pels jugadors no són, amb caràcter general, admissibles en els tornejos oficials.
La qüestió té, per tant, una doble dimensió. D’una banda hi ha la necessitat de garantir el joc net: qualsevol dispositiu que es permetés dins la sala hauria d’estar absolutament limitat a la funció d’anotar les jugades, sense connexió amb motors d’escacs, internet o altres fonts d’informació. De l’altra, hi ha el principi d’accessibilitat, especialment important en un esport que no exigeix força física i que, precisament per això, pot ser practicat per persones amb discapacitats molt diverses.
La FIDE ja contempla mesures específiques per facilitar la participació de jugadors amb discapacitat. Les seves normes estableixen, per exemple, que les seus han de ser accessibles o disposar d’una alternativa adequada i que els jugadors amb discapacitat no han de ser penalitzats per les dificultats derivades de la seva condició. En l’àmbit del joc en línia, fins i tot existeixen procediments específics per als jugadors amb discapacitats visuals o amb impossibilitat de moure’s, inclosa la possibilitat de comptar amb un assistent.
La reivindicació posa damunt la taula una pregunta interessant: fins a quin punt una regla pensada per protegir la competició pot acabar convertint-se en una barrera per a determinats esportistes? La tecnologia, en aquest cas, no es planteja com un avantatge competitiu, sinó com una eina d’accessibilitat. El repte per a la FIDE seria trobar un sistema homologat, segur i fàcil de controlar que permetés als jugadors amb mobilitat reduïda anotar les seves partides amb la mateixa autonomia que la resta. (CIEIB)
