Rafael Rodríguez Rapún: el futbolista que va estimar Lorca
Rafael Rodríguez Rapún és conegut sobretot per haver estat un dels homes més pròxims a Federico García Lorca i, segons bona part dels seus biògrafs, el seu darrer gran amor. Però abans de convertir-se en secretari de La Barraca, actor i company inseparable del poeta, Rapún havia estat, també, futbolista.
Nascut a Madrid el 22 de juny de 1912 en el si d’una família treballadora, Rapún estudià a l’Escola de Mines mentre participava activament en la vida política i esportiva de la capital. Tenia només 17 anys quan jugava com a migcampista amb l’equip juvenil de l’Atlético de Madrid, una etapa que ha quedat documentada en una fotografia presa al camp de La Guindalera. A la imatge, Rapún apareix al centre de l’equip, amb la samarreta vermell-i-blanca i l’escut del club al pit. També era soci de l’Atlético, una vinculació que mantingué durant els anys següents.
El futbol, però, no era simplement una afició particular. En aquella època l’esport formava part de la vida associativa de les organitzacions obreres madrilenyes, i Rapún, afiliat a l’Agrupació Socialista de Madrid des de 1932, participà també en aquest àmbit. Les hemeroteques d’El Socialista permeten seguir-ne una part de la trajectòria futbolística: hi apareix amb el nom de R. Rapunt, jugant primer amb el Natura i posteriorment amb el Grupo Cultural Deportivo Obrero Metalúrgico «El Baluarte», vinculat al sindicat metal·lúrgic. En les alineacions publicades pel diari figura en diferents posicions, entre elles la d’interior dret.
Així, la seva relació amb el futbol va anar més enllà d’haver format part dels juvenils de l’Atlético. Rapún combinava els estudis d’Enginyeria de Mines, la militància socialista, l’activitat teatral i l’esport. El seu biògraf Óscar Allende considera que totes aquestes facetes formaven part d’un mateix compromís amb les organitzacions obreres i amb la idea d’utilitzar la cultura i l’esport com a instruments de socialització, educació i companyonia. No sembla, en canvi, que arribàs al primer equip de l’Atlético ni que desenvolupàs una carrera professional: la documentació coneguda el situa en el futbol juvenil i en equips de caràcter obrer.
El 1933 Rapún entrà a La Barraca, el grup de teatre universitari impulsat per Federico García Lorca i Eduardo Ugarte per portar els clàssics del teatre espanyol pels pobles. El jove futbolista es convertí progressivament en una peça essencial de la companyia i acabà exercint de secretari, encarregant-se d’organitzar les gires, les finances, els desplaçaments i tota mena d’incidències pràctiques. Lorca, que li duia catorze anys, li posà el sobrenom de «l’home de les tres erres», per les inicials del seu nom.
Durant una de les gires de La Barraca, l’estiu de 1935, es consolidà la relació sentimental entre Rapún i Lorca. La seva correspondència mostra una relació molt intensa, encara que la identificació de Rapún com a inspirador directe dels Sonetos del amor oscuro continua essent objecte de debat entre els estudiosos. Avui, però, la seva figura torna a ser coneguda per un públic molt més ampli gràcies a La bola negra, la pel·lícula de Javier Calvo i Javier Ambrossi en què Miguel Bernardeau interpreta Rapún, obra basada en l’única novel·la de Lorca, avui per avui, perduda, de la qual només se’n sap part de l’argument a través de testimonis que en el seu moment tengueren notícia de la seva redacció.
La història de Rapún va acabar tan prematurament com havia començat. Després de l’assassinat de Lorca el 1936, es va incorporar a l’exèrcit republicà i arribà al grau de tinent d’artilleria. Destinat al front del Nord, va resultar greument ferit durant els combats de 1937 i morí a Santander el 18 d’agost de 1937, amb només 25 anys i exactament un any després de la mort de Lorca.
Durant dècades, Rafael Rodríguez Rapún va quedar gairebé sempre reduït al paper d’últim amor de Federico García Lorca. Recuperar la seva trajectòria esportiva permet veure, però, un personatge molt més complet: estudiant, futbolista juvenil de l’Atlético de Madrid, jugador d’equips obrers, socialista, actor, gestor cultural i soldat republicà. Una vida breu i intensa en què el futbol no va ser una simple anècdota, sinó una de les moltes peces que expliquen qui era aquell jove madrileny que acabaria ocupant un lloc tan singular en la vida de Lorca. (CIEIB)
