Jacques Tati, Robert Doisneau i una bicicleta feta bocins
La fotografia que Robert Doisneau va dedicar a Jacques Tati és una petita joia de la mirada humanista francesa. A la imatge -que acompanyava el text que dona títol a la present entrada- Tati apareix vestit de carter, envoltat de totes les peces d’una bicicleta completament desmuntada.
El pla és net, blanc, gairebé quirúrgic. Al centre, només l’actor, dret, amb un cercle de pneumàtic penjat a l’esquena i una expressió que oscil·la entre la sorpresa i la determinació. Tot plegat sembla anunciar que, d’una manera o altra, ell s’ho farà venir bé per tornar a muntar-la… o potser no.
Aquesta escena resumeix perfectament la poètica del gest que caracteritza Tati. La bicicleta no és només un objecte: és un vehicle per al gag, un instrument de coreografia i una metàfora del progrés que arriba massa de pressa. A Jour de Fête (1949), el seu carter rural viu un autèntic ballet mecànic damunt de dues rodes, perseguint l’eficiència com si fos un atleta d’elit. El pedaleig, les frenades, la inclinació a les corbes… tot és observat, exagerat i convertit en humor físic de primera categoria.
És aquí on apareix la connexió -subtil però existent- amb el ciclisme de competició. Tati no parla de corredors professionals, però sí que estudia els moviments que els defineixen. El seu protagonista intenta anar “més ràpid que ningú“, imitant els ritmes de la modernitat i, de retruc, els del ciclisme modern. La seva bicicleta, tot i ser la d’un carter de poble, acaba sent una mena de laboratori còmic on es disseccionen gestos propis d’un esport d’alt rendiment.
Val a dir que, en el món real, Tati no mantingué una relació profunda amb el ciclisme professional. No obstant això, la seva obra sí que ha deixat una empremta curiosa: molts aficionats i alguns corredors han reivindicat el realisme sorprenent amb què l’actor il·lustra l’equilibri, la inèrcia i l’esforç que implica mantenir una bicicleta en moviment. Doisneau, que coneixia bé aquest univers de petites gestes quotidianes, capta en la seva fotografia la mateixa idea: la bicicleta com a misteri mecànic, com a repte, com a joc. (CIEB)
