Mi vida al aire libre, de Miguel Delibes

Publicat per primera vegada el 1989, Mi vida al aire libre és una petita joia autobiogràfica en què Miguel Delibes, un dels grans escriptors de la literatura espanyola del segle XX, fa un recorregut íntim i evocador per les seves experiències esportives, sempre com a amateur. El llibre, escrit amb la seva prosa clara, càlida i elegant, és molt més que un recull de records: és una declaració d’amor a la natura, a l’exercici físic i a una manera de viure pausada i en harmonia amb l’entorn.

Al llarg de , Delibes repassa les disciplines esportives que ha practicat al llarg de la seva vida, des de la bicicleta i el senderisme fins a la caça menor, el tennis o el tennis taula, però sempre des d’una vessant contemplativa, lúdica i gairebé mai competitiva. No hi ha en ell l’afany de superació o de rècord, sinó el plaer de sentir el cos en moviment, d’observar el paisatge, de respirar a fons. L’activitat física esdevé un acte de comunió amb la natura, una manera de viure i d’entendre el món que contrasta amb la pressa i la voràgine que dominen les societats contemporànies.

Aquest relat personal guanya profunditat quan es contextualitza dins de la trajectòria vital i intel·lectual de Delibes. Home compromès, conservacionista convençut i militant, la seva obra ha estat sempre travessada per una mirada crítica envers el progrés mal entès i per una defensa ferma del món rural i dels valors que representa. En Mi vida al aire libre, aquesta mirada s’expressa amb serenitat i honestedat, i ofereix una lliçó d’humanisme i de respecte per la Terra que continua interpel·lant-nos amb força.

Miguel Delibes Setién (Valladolid, 17 d’octubre de 1920 – Valladolid, 12 de març de 2010) va ser un escriptor, periodista i acadèmic espanyol, considerat una de les figures més rellevants de la literatura castellana del segle XX. La seva obra es caracteritza per una gran sensibilitat social, un profund coneixement del món rural i un compromís ferm amb la defensa del medi ambient.

Delibes va començar la seva carrera com a dibuixant i periodista. El 1941 es va llicenciar en Comerç i, més endavant, en Dret. Després de la Guerra Civil, va treballar al diari El Norte de Castilla, del qual en fou director durant alguns anys. El 1947 va guanyar el Premi Nadal amb la seva primera novel·la, La sombra del ciprés es alargada, fet que marcà l’inici d’una prolífica carrera literària.

Entre les seves obres més destacades hi ha El camino (1950), Las ratas (1962), Cinco horas con Mario (1966), Los santos inocentes (1981) i El hereje (1998), amb la qual va rebre el Premi Nacional de Narrativa. La seva literatura dona veu als camperols, als desvalguts, i reflecteix amb una gran qualitat estilística els conflictes entre tradició i modernitat.

Membre de la Real Academia Española des del 1975, Delibes va ser també un destacat defensor del medi natural i un pioner del pensament ecologista a Espanya. Aquesta preocupació travessa gran part de la seva obra i també la seva vida, sempre lligada a la natura, la caça responsable i la contemplació del paisatge.

Va rebre nombrosos premis, entre ells el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1982), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1991) i el Premi Miguel de Cervantes (1993), el màxim guardó de les lletres hispàniques. (CIEIB)