Henri Cartier-Bresson. Sense títol, 1950
La fotografia que veim pertany a la sèrie Les six jours de Paris (1950), realitzada per Henri Cartier-Bresson, un dels mestres indiscutibles de la fotografia del segle XX.
En aquesta imatge, presa durant les prestigioses curses de sis dies al velòdrom d’Hiver, Cartier-Bresson capta un moment insòlit: un ciclista, en ple moviment, llegeix un diari amb una serenor que contrasta amb l’exigència física i la velocitat de l’esport que practica. La seva mirada poètica transforma una escena esportiva en una metàfora de la vida urbana moderna, amb el joc entre l’esforç i la quotidianitat.
Tot i que Cartier-Bresson no fou un fotògraf especialitzat en esport, sí que s’hi va apropar en diverses ocasions, atret per la dinàmica del moviment i per la dimensió humana de l’activitat física. La sèrie dedicada a Les six jours de Paris n’és un exemple clar: el seu interès no era tant la competició com el teatre que l’envoltava, la gestualitat dels corredors i la vibració de l’ambient. L’esport esdevé així un terreny privilegiat per al seu concepte de “l’instant decisiu”, aquell moment fugaç en què la realitat s’ordena davant l’objectiu i esdevé imatge eterna.
Henri Cartier-Bresson (1908-2004) és considerat un dels grans renovadors de la fotografia del segle XX. Format inicialment en pintura i influït pel surrealisme, va traslladar a la càmera el seu interès per la composició i per l’atzar creatiu. El seu nom ha quedat indissolublement unit al concepte de “l’instant decisiu”, aquella fracció de segon en què la forma, el moviment i el significat es conjuguen de manera perfecta dins del visor, abans que la realitat es dispersi.
Un altre dels grans llegats de Cartier-Bresson és la seva aportació al fotoperiodisme. Va ser un dels fundadors de l’agència Magnum Photos (1947), al costat de Robert Capa, David Seymour i George Rodger. Magnum va establir un nou model de treball per als fotògrafs, que passaven a tenir més control sobre els seus negatius i a col·laborar amb mitjans internacionals des d’una òptica independent.
El seu estil es caracteritza per l’ús de la Leica de 35 mm, que li permetia una gran mobilitat i discreció. Altrament, el respecte pel moment viscut, ja que pràcticament no retallava ni manipulava les seves fotografies. La seva mirada humanista, centrada en escenes quotidianes, la vida als carrers, els rituals socials i les tensions polítiques.
La seva obra abraça des de retrats de personalitats (com Picasso, Sartre o Giacometti) fins a moments històrics (l’alliberament de París el 1944, la mort de Gandhi el 1948) i escenes de la vida diària arreu del món. Aquesta amplitud temàtica i geogràfica el converteix en una figura universal, que va elevar la fotografia documental i periodística al nivell de les arts majors. (CIEIB)
