Ja hem exposa en alguna ocasió sobre les primeres fonts escrites del joc de la pilota en les seves diverses variants. Així, en el tractat Sobre els exercicis amb pilota petita, degut al metge Galé de Pèrgam (s. II d. c.) ens parla no tant de la descripció dels jocs sinó de les virtuts que
Ja hem parlat de les molèsties i conseqüències de excedir-se en la pràctica del joc de la pilota -en aquest cas concret, entengui’s pilota com a sinònim de triquet– En el cas de Ciutat, serveixi com exemple la prohibició feta pública l’onze de maig de 1452 per la qual quedava vedat «de jugar a la
Com en altres ocasions, acudim al Diccionari Català-Valencià-Balear, on hi trobam múltiples referències indirectes a la pràctica de l’exercici físic i l’esport. Així, en la veu Verge, en l’apartat de cultura popular, hi trobam la següent referència: «A la Ciutat de Mallorca és costum que els fadrins facin serenades a les al·lotes; a Llucmajor també
Ja hem parlat en anteriors entrades de la importància de l’estudi de les Mostres realitzades a Mallorca durant l’Edat Mitjana. En aquestes, les improvitzades milícies, practicaven l’ús de les armes. Per incentivar la destresa es convocaven concursos. Era el cas de la mostra celebrada a Mallorca a partir del 15 d’agost de 1515. Vegem-ne una
Tot i que no apareix en el Diccionari Català-Valencià-Balear, el camp de l’oca era l’indret on se celebraven determinades activitats físiques com per exemple les mostres militars i el joc de ballesta. Aquest bell animal fa referència al premi que aconseguia el guanyador en comptecions medievals com curses pedestres o en el joc de la
El doljanchi o dol és una tradició coreana. Se celebra el dia del primer aniversari de vida dels nadons. Durant la seva celebració, l’infant –vestit amb el hanbok i el capell tradicional en el cas dels nins, o bé el jobawi o gulle, en el cas dels nines– és beneït en el decurs d’un convit
A l’antiguitat clàssica, les Illes Balears era Gimnèsies o illes Gimnèsiques. Mallorca o Gimnèsica gran, i Menorca o Gimnèsica petita (Eivissa i Formentera eren denominades com a l’actualitat: Pitiüses, o illes dels pins). L’origen del nom Gimnèsies prové del grec gymnos, que significa nu. Segons sembla, els nostres avantpassat talaioters eren així denominats perquè anaven
Una de les fonts de coneixement els usos i costums medievals pel que fa a l’oci i al joc són els inventaris de les propietats o botigues. Així per exemple, gràcies a l’inventari de la botiga de Pere de Viana, sastre i botiguer de Ciutat de Mallorca, trobam que el 1467 en el seu establiment
La mostra era la «parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a examinar-la, o per a exercitar-la». L’explicació rau en què la necessitat de la defensa del territori quan encara no existien els exercits professionals i era la població la que havia de defensar-lo. Amb tal finalitat, era obligatori acudir a les mostres
Hem tractat en altres ocasions dels balls de figures a Mallorca —cossiers, cavallets, àguiles de Sant Joan Pelós, Moretons, Indis, broquers (cossiers de Manacor)…– i la seva relació amb l’exercici físic. Més concretament amb les corregudes. Segons l’historiador Gabriel Llompart Moragues (1927-2017) «A medidos del pasado siglo [els cavallets de Felanitx] asistían por la tarde
