Bruno Neri: el futbolista que desafià Benito Mussolini
Abans de continuar llegint, observau atentament la fotografia que acompanya aquest article. Hi veis alguna anomalia? Tot l’equip -la Fiorentina– alçà el braç el dia que s’inaugurà l’estadi Giovanni Berta, actual Artemio Franchi, l’any 1931. L’únic que no ho fà és el quart jugador per l’esquerra, Bruno Neri (Faenza, 1910-Marradi, 1944).
Però, qui era Bruno Neri? Format a l’Institut Agrari d’Imola i lligat sempre al món de la cultura de la seva regió, les seves virtuts futbolístiques el van portar de l’equip de la seva ciutat a la Fiorentina l’estiu del 1929 a canvi de 10.000 lires. Havia jugat 171 partits vestint la samarreta violeta. De la Fiore va passar al Lucchese, equip de primer nivell als anys 30. Amb la samarreta roig-i-negra va arribar a la selecció i va fer el salt al Torino, on penjaria les botes el març de 1940. Com a professional, va jugar tres vegades amb la selecció italiana.
Després de deixar el futbol poc després, a l’ORI (Organització de Resistència Italiana). Ja a Milà, va saber que els alemanys el buscaven. El motiu: Bruno Neri s’havia anat apropant als moviments antifeixistes. Ja dins les milícies partisanes, Neri, el nom de guerra del qual era ‘Berni’, es va convertir en el número dos del Batalló Rávena. El 10 de juliol de 1944 a la muntanya Eremo di Gamogna. A prop del cementiri de Gamogna, ell i el seu company i jugador de voleibol Vittorio Bellengui van ser sorpresos per un grup de 15 soldats alemanys que buscaven pujar a la muntanya. Van tractar de fer front cos a terra, però els alemanys van trobar resguard darrere d’un mur. Un tret al cap va acabar amb la vida del futbolista-partisà.
Una frase seva es va fer famosa als seus dies va ser «quan t’arriba la pilota ja has d’haver pensat què faràs amb ella». Segons l’entrenador del FC Barcelona, Xavi Hernández, aquesta és la diferència entre un jugador de futbol i un crack. (CIEIB)
