El Mulligan en el golf: què és i quin és l’origen?
Un Mulligan és un terme informal al golf que fa referència a la possibilitat de repetir un cop sense penalització, normalment en el tee de sortida. Encara que no està permès sota les Regles oficials del golf, s’utilitza sovint en partides amistoses o tornejos recreatius per promoure un ambient més relaxat.
L’origen exacte del terme Mulligan és incert, però hi ha diverses teories:
Una teoria popular diu que el terme prové d’un golfista canadenc anomenat David Mulligan, qui als anys 1920 o 1930 jugava al Country Club de Montréal. Després d’un mal cop inicial, va demanar repetir-lo, i els seus companys van començar a anomenar aquest segon intent «un Mulligan«.
Una altra versió atribueix el terme a John A. «Buddy» Mulligan, un membre del club de l’Hotel Essex, de Nova York, que rebia un segon intent com a deferència dels seus companys durant les seves rondes.
Altres versions el consideren simplement una expressió col·loquial que es va estendre en l’àmbit del golf per referir-se a una «segona oportunitat«.
Com ja s’ha dit, el Mulligan no està permès en cap torneig professional, inclosos els quatre grans tornejos del golf (Masters, U.S. Open, The Open Championship i PGA Championship). Això es deu al fet que les regles oficials del golf, supervisades per la USGA i el R&A, estableixen que tots els cops han de comptar.
En competicions recreatives o caritatives, però, el Mulligan pot ser utilitzat com a part de la dinàmica del joc. En algunes ocasions, fins i tot es venen Mulligans en tornejos benèfics com a manera de recaptar fons, permetent als jugadors comprar oportunitats addicionals de repetir un cop.
Encara que els professionals no poden utilitzar Mulligans en competicions oficials, hi ha anècdotes curioses en pràctiques o esdeveniments informals. Tiger Woods i altres jugadors sovint fan repeticions durant rondes d’entrenament, però aquestes no compten com a Mulligans en sentit estricte, ja que formen part de la preparació. En tornejos d’exhibició, és possible que els jugadors utilitzin alguna versió del Mulligan com a part d’un format més relaxat per entretenir el públic.
Els golfistes aficionats sovint juguen millor en el segon intent, no només pel cop addicional, sinó perquè han eliminat la pressió inicial. Això ha estat estudiat en psicologia esportiva.
Fora del golf, el terme Mulligan s’ha popularitzat per referir-se a una «segona oportunitat» en altres àmbits, com els negocis, els esports d’equip o fins i tot la vida quotidiana.
Alguns puristes del golf critiquen l’ús del Mulligan fins i tot en rondes recreatives, considerant-lo una forma d’alterar l’essència del joc. (CIEIB)
