Allan Sillitoe, autor de La solitud del corredor de fons
Allan Sillitoe (Nottingham 1928-2010) va venir a Mallorca el 1953, amb la seva companya i més tard esposa, la poetessa Ruth Fainlight. Venia per conèixer a Robert Graves amb el qual havia mantengut contacte epistolar al llarg dels anys. Graves l’encoratjà a escriure sobre allò que coneixia, dels seus primers i durs anys a una ciutat industrial com Nottingham. Fou quan va començar a escriure La solitud del corredor de fons, que es publicaria el 1959 en una antologia de relats sota el mateix títol. “Només arribar al reformatori me feren corredor de fons de camp a través” Així comença l’esmentat relat que té com a protagonista Colin. La narració ens acosta a Colin, el seu protagonista, tancat a un reformatori –Ruxton– pel robatori comès a un forn de pa. La dura disciplina a la qual és sotmès, es veu relaxada quan descobreixen les seves aptituds físiques. Les curses de fons li ofereixen una distracció als treballs forçats per a ell mateix i de la resta dels interns. D’altra banda, les seves victòries representarien un gran ascens en el prestigi de Ruxton, i Colin té un incentiu ben evident per col·laborar-hi. Amb tot, quan arriba el dia de la cursa, el protagonista la comença amb un ritme excel·lent però en el moment decisiu es relaxa i s’atura en sec a pocs metres de la línia quan anava primer classificat. Perd deliberadament. Així, el protagonista pretén demostrar que la cursa i els valors del sistema que simbolitzen no tenen cap sentit. Colin es nega a jugar segons les normes dels seus superiors i del sistema en general. D’aquesta manera Colin es reintegrat a la dura vida de feines al reformatori. La novel·la fou adaptada al cinema (1962) dirigida per Tony Richardson i interpretada per Michael Redgrave, Tom Courtenay i Julia Foster. La relació de Sillitoe i Mallorca, la podeu llegir a la primera entrega de les seves memòries sota el títol de La vida sin armadura, en traducció al castellà. (CIEIB)
