Jaume Ponç, mestre d’esgrima
Apareix citat de diverses maneres –Jacobus Pons, Jayme Pons, Jaime Ponz– Fins i tot, alguns autors l’anomenen Joan o Juan, en castellà. En tot cas, sabem d’ell que fou autor d’un tractat d’esgrima donat a conèixer a Perpinyà el 1474 i que molt possiblement fos mallorquí, d’on segur provenia. El títol de l’obra seria La veritable esgrima e l’art d’esgrimir. Fou escrita en català. A través d’una fitxa catalogràfica de Julián Zarco Cuevas, en el Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la biblioteca de El Escorial, aquesta biblioteca en tenia un exemplar sota el títol Nueva ciencia y filosofia de la destreza de las armas, su teorica y practica. Malauradament, l’únic exemplar que se’n coneixia arreu es donava per perdut. És considerat com el tractat d’esgrima més antic que es coneix de la modalitat esgrima Ibèrica. Tendria una extensió de 66 folis. Se’n coneix part del seu contingut a través d’altres tractats i comentaristes, com per exemple de la Nueva ciencia, y filosofia de la destreza de las armas, su teorica… de Luis Pacheco de Narváez (Madrid : 1672) o bé el Engaño y desengaño de los errores que se han querido introducir en la destreza de las armas… (Madrid : 1635). No seria la primera vegada que passats els segles se’n recupera un manuscrit mal catalogat o simplement perquè en falten pàgines on hi aparegui clarament l’autoria. Serem positius i mos «armarem» de paciència. (CIEIB)
