Primera travessia Menorca-Mallorca feta per una dona
Montserrat Tresserres Dou, va néixer a Olot l’any 1930. Fou una nedadora catalana pionera de les proves de llarga distància. Als onze anys va tenir el seu primer contacte amb el mar a Sant Antoni de Calonge, on amb dos dies ja surava a l’aigua. La participació en uns campionats de Catalunya celebrats a Vic, la van fer adonar que la piscina se li quedava curta. El seu germà fou mentor del seu talent per les llargues distàncies. Els seus primers grans reptes, foren la travessia Sant Feliu-Palamós (1956) i l’Escala-Roses (1957), precursores de la seva temptativa a l’Estret de Gibraltar, que realitzaria amb èxit, essent la primera nedadora, a tota Espanya, que travessà l’estret de Gibraltar l’any 1957. Un any després va ser el primer espanyol a creuar el canal de la Mànega (de França a Anglaterra) i el 1961 es va convertir en la primera dona del món a fer-ho en les dues direccions, d’Anglaterra a França (1958) i de França a Anglaterra (1961). Aquestes llargues travessies van portar-la a diferents llocs del món (Anglaterra, Irlanda, Argentina o Uruguai, entre altres).
En l’àmbit estatal el 1965 va ser la primera dona que intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà a causa dels forts corrents quan ja arribava a costa, després de 55 h. Un èxit que sí que va assolir l’any 1969 quan va nedar des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min. En aquesta última prova, en un moment determinat, no podia vèncer la corrent. Seguint el consell del mariner que l’acompanyava, va deixar dur-se per la inèrcia de les corrents. Gràcies a aquest consell, pogué arribar a port.
Curiosament, travessà el llac Ness en 16 h i 13 min. No es va topar amb cap monstre. Guanyadora de nombrosos premis, medalles i ha rebut importants reconeixements, entre els quals destaquem els següents: la creu de plata de l’Orde del Mèrit Civil les Medalles de bronze i plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu (Delegación Nacional de Deportes), la Medalla d’or al mèrit esportiu de la província de Girona, les Medalles de plata i bronze de l’organització sindical de Educación y Descanso, la Medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya, la Medalla a les Forjadores de la Història esportiva de Catalunya concedida per la Secretaria General de l’Esport, i la Medalla de bronze de la Real Orden del Mérito Deportivo. L’any 1970 fou la primera dona que va entrar en l’International Marathon Swimming Hall of Fame (IMSHOF) i va formar part de la junta directiva (Board of Directors). També atorga el premi The Montserrat Tresserras Trophy que s’entrega al nedador d’aigües obertes més ràpid d’un nou país en la història de la natació del Canal. Va publicar el llibre Nedant l’Estret. Els seus orígens i la seva història (2007) i protagonitzà el llibre Montserrat Tresserras, la guanyadora del canal (1959). Exercí d’observadora oficial en molts intents de travessar nedant el canal de la Mànega i l’estret de Gibraltar. Morí a la ciutat on va néixer el 2018. (Viquipèdia – CIEIB)
