Més novel·la negra i esport: Manuel Vázquez Montalbán

“Porque habéis usurpado la función de los dioses que en otro tiempo guiaron la conducta de los hombres, sin aportar consuelos sobrenaturales, sino simplemente la terapia del grito más irracional: el delantero centro será asesinado al atardecer”.

La catorzena entrega del cicle del detectiu privat Pepe Carvalho, du per títol El delantero centro fué asesinado al atardecer (1988). El club de futbol més ric del món («club de fútbol más poderoso de la ciudad, de Cataluña, del universo») reb un seguit d’anònims que anuncien l’assassinat del davanter centre, un recent fitxatge de fama internacional, Jack Mortimer. És quan apareix en escena Carvalho, contractat pel club per esbrinar qui envia les poètiques amenaces. Fent-se passar per un psicòleg del club, el detectiu podrà apropar-se al futbolista anglès sense aixecar sospites entre els membres de la premsa. L’acció transcorre en el boom especulatiu immobiliari anterior als JJOO de Barcelona 1992. Tot apunta que les missives són enviades des de l’entorn d’un club de tercera regional, el Centelles, qui acaba de fitxar a un ex jugador de l’equip de Mortimer, en els darrers estertors de la seva carrera esportiva. En un gir magistral, la corrupció, la droga i un poeta frustrat, entraran en escena abans que l’investigador resolgui el cas. Com a curiositat direm que el fet de ser la novel·la 14 del cicle, podria ser un homenatge al mateix dorsal més famós de la història del Barça: Johan Cruyff.

Carvalho és un investigador privat curiós: exagent de la CIA, exmilitant del Partit Comunista i activista contra el règim de Franco, torna a Barcelona per dedicar-se a la investigació privada. Amb una personalitat molt rica, plena de matisos i una riquíssima cultura gastronòmica (passió compartida amb l’autor), és un gourmet excel·lent que viu en un còmode dúplex a les costes de Vallvidrera. Es permet excentricitats com la d’arrencar pàgines de la seva completa biblioteca (3.500 volums) per començar el foc. Manté una curiosa relació sentimental (des d’una evident distància física i emocional) amb una prostituta del Raval: la Charo. Els demés membres del grup són Biscuter, excompany a la presó i actual col·laborador i assistent de Carvalho, i Bromuro, un exlegionari, nostàlgic de Franco, que està convençut que les autoritats ens enmetzinen abocant bromur a la xarxa d’aigües.