L’home contra el cavall, de Llorenç Ginard Gomila (Manacor, 1935-2022)
En dates recents ha estat presentada a Manacor, L’home contra el cavall (2022), homenatge a l’esport hípic, i a la vegada, a les curses atlètiques.
Artista de dilatada i sòlida trajectòria, l’escultor i pintor Llorenç Ginard Gomila (Manacor, 1935-2022), treballà fins a l’últim instant de la seva vida en la referida obra, desconeguda per al públic, que presentada la setmana passada en la seva ubicació actual, en la remodelada plaça del cós, de l’esmentada vila.
El títol de l’obra fa referència a la cursa que anualment, es du a terme a l’Hipòdrom de Manacor i que serveix per mesurar la velocitat humana en comparació amb la de l’animal. Ginard, ajunta en aquesta obra, dos conceptes molt arrelats a Manacor (les curses de trot) i les curses atlètiwues que en altre temps es duien a terme en l’indret on està ubicada (plaça del cós)
Pel que fa a la seva interpretació, en paraules Joan Pasqual, arquitecte guanyador del projecte remodelador de la referida plaça, «després de parlar amb en Llorenç la idea comú era no caure en un conjunt hiperrealista, sinó partir d’influències del futurisme, perquè les figures tinguessin la forma de la imatge que et quedàs a la retina, un cop haguessin passat cavall i atleta«.
Pel que fa a l’artista, Ginard començà la seva relació amb l’art a través del Grup Drac i el Grup Dimecres, a partir dels anys 60, dels quals en fou un destacat i actiu membre. Allunyat dels circuits expositius i comercials, la seva producció anava destinada directament a col·leccions de Mallorca i d’arreu.
Així i tot, va prendre part en prop de cinquanta exposicions entre individuals i col·lectives. La seva obra civil és prou present a Manacor. Així, s’hi poden trobar: Monument a l’Ebenista (1974), a la Plaça de l’Ebenista; Dona (1991), al Teatre Municipal; Simó Ballester (1992), al Col·legi Simó Ballester; Escultura al Moretó (1992), a la Plaça del Convent; Dona (2007), a l’Hospital de Manacor; Perlera (2009), a la Plaça de les Perleres, i finalment, la que dona títol al present article.
Des d’un incipient figuració academicista, va transitar des dels llenguatges avantguardistes –futurisme, l’espacialisme o el constructivisme metafísic-, fins a la consolidació d’un llenguatge propi sempre a la recerca de nous camins.
A Ginard se l’ha definit com un artista sempre a la recerca de la seva pròpia identitat, tenint molt present el seu origen mallorquí i mediterrani, influït doncs per la llum pròpia dels seus paisatges, les formes de la seva naturalesa, tot això sense abandonar mai una vitalitat i obstinació vindicant, dos dels grans trets que definiren la seva obra llarg de totes les seves etapes creatives.
Personatge habitual de la vida pública, intel·lectual i artística de Manacor, a l’any 2013 se li tributà una exposició antòlgica a Es Baluard, comissariada per Fernando Gómez de la Cuesta. (Miquel S. Font – CIEIB)
