Literatura i esport: les gloses
A continuació, hi són recollides algunes (la majoria) de les gloses que es poden trobar en el Cançoner popular de Mallorca, del pare Rafael Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899-Artà, 1976). Les hem dividit per matèries i hem anotat l’indret geogràfic de procedència. Esperam que siguin del vostre interès:
Relatives al billar: «Jugant a la garambola / m’han guanyat tots es doblers; / ja no em veuran jugar més / sinós amb tu tota sola» (Manacor)
«Jugant a la garambola / m’han guanyat tots es doblers; / ja no em veuran jugar més / sinós amb tu tota sola» (Manacor)
Relatives a la caça: «És temps de perdius i cegues, / bestiar que fa bon brou. / Tu que vols jugar amb so bou, / i com t’ha ferit gemegues?» (Puigpunyent. Galilea)
«Per una perdiu pintada / vaig córrer tot un estiu: / la vaig trobar dins es niu / tota coixa i mig baldada». (Llucmajor)
«En Pere se’n va a caçar / ara que ve sa tortada, / i durà una caçada, / qui per temps se’n parlarà». (Campanet)
«Saps que fa de mal caçar / en no venir sa batuda! / No peguis sa correguda, / que sa llebre que has moguda / som jo qui l’he d’agafar». (Campanet)
Relatives al ciclisme: «En sentir so de trompeta / me gir a cada cantó / i m’afin que ve s’amor / qualcant amb sa bicicleta» (Estellencs)
«Una cabra estudiava / per aprendre es batxiller / i un xot espardenyer / en bicicleta colcava» (Puigpunyent. Galilea)
Relatives a les curses pedestres: «Aquesta ja és sa darrera / que cantaré per aquí, / i es qui me voldrà sentir / m’haurà de córrer darrere». (Sóller)
«Dia sis d’agost se fé / una festa molt rumbosa: / feren ball i varen córrer; / toros i tot hi hagué!». (Artà)
Relatives a les curses de cavalls: «Ara veig per cosa certa / que vós no sou glosador, / perque un cavall corredor, / en tocar-lo d’esperó, / ja és partit carrera oberta» (Llucmajor)
«Si vós m’anau amb tramoia, / jo us ‘niré amb so cor traidor: / vós ne prendrà, bona amor, / com es cavall corredor / que en esser dalt, no té joia«. (Artà)
«Aquest cavall bé camina; / de córrer, no sé si en sap. / Ell va guanyar l’any passat / sa cuiereta de Mina». (Llucmajor)
Relatives al joc de la baldufa: «Com sa baldufa fa «clec», / es que acaba de ballar; / Déu no em deix enramorar / que no siga d’una Bet» (Manacor)
«Na Maria Pou s’estufa / com un endiot pintat; / an es seu enamorat / li diuen Pep Baldufa» (Sant Joan)
«En es carreró des Vent / és tot l’any que sempre hi bufa. / Al·lots juguen a baldufa / perquè hi passa poca gent» (Palma)
