Esports tradicionals de les Illes Balears: el trot enganxat

En el Capítol V, article 24, de la Llei de l’Esport de les Illes Balears, de 1997 (actualment, Capítol V, article 40, punt 2, de 2023), relatius als Esports Autòctons de les Illes Balears, hi són esmentats el tir de fona i el trot enganyat (altrament, i a Balears, trot)

Segons el DCVB, el trot és la «manera de caminar ràpidament el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta«. Aquesta modalitat estaria entre el pas i el galop, els tres passos dels quadrúpedes. Quan el genet mena el cavall des d’un cabriol que hi va enganxat, se’l coneix com a trot enganxat, diferenciat del trot (modalitat molt poc habitual a les Illes Balears) on el genet munta directament l’animal.

Originàriament era un esport popular, que sorgí de la rivalitat entre pagesos i ramaders, fet que provocà una major selecció del bestiar cavallí. Els propietaris es desafiaven amb les bísties enganxades als carretrons aprofitant generalment dies festius, fires o romeries rurals, a la sortida de missa, en hipòdroms o voltadores improvitzades.

Aquesta modalitat fou introduïda (1915) a Mallorca, quan era un fet usual a Rússia (1775), Itàlia (1808) els Estats Units (1825) i França (1836). El doctor Alomar i Joaquim Gual de Torrella crearen (1915) una criança d’egües, amb l’adquisició d’exemplars russos de raça Orlov, entre els quals destacva el semental Stepeni. Des de llavors s’iniciaren les primeres comepticions de trotadors, originàriament en pistes de dimensions reduïdes (entre 260 i 300 m) conegudes a diferents pobles de l’Illa com a voltadores. Les primeres es crearen a Inca (Son Bordils), Artà (ses Fontanelles i Son Catiu), Binissalem, Campos (Hort d’en Blanc), Capdepera (Es Cavaller) Felanitx, Llucmajor (Son Gall), Muro (Son Blai), Sineu, sa Pobla, Palma i Son Macià.

Els primers hipòdroms oficials foren els de Bons Aires, creat (1928) a Palma, i el des Molí, de Manacor (1929). El final del decenni de 1920, fou un moment especialment rellevant per al trot a Mallorca, fins al punt que Alfons XIII donà nom a la Societat de Cavalls de Trot, fusionada amb la Societat Hípica de Mallorca (fundada el 1917), que passà a denominar-se Reial Societat Hípica de Mallorca. En foren presidents Joan Díaz Carrió i el marquès del Palmer, entre d’altres. Les importants quantiats d’apostes que es creuaren a Bons Aires (fins a 80.000 pessetes en una jornada) posa en relleu el for impacte social d’aquest esport. L’hipòdrom de Bons Aires fou tancat (1957) i substituït provisionalment pel de Jesús (Ca Dona Aina) fins que s’inaugurà (1965) l’actual hipòdrom de Son Pardo. El 1960, s’havia inaugurat també l’actual hipòdrom de Manacor. A més, hi ha diverses pistes menors com la de Son Bordins (Inca).

A Mallorca, les corregudes més importants se solen fer duran les diades, és a dir, els dies en què hi ha curses el matí i el capvespre. A Son Pardo, per Sant Sebastià, es corre el premi Ciutat de Palma per a cavalls estrangers sobre la distància de 1.600 m, i el premi Sant Sebastià, per a nacionals. El tercer diumenge de maig es corre el Gran Premi Nacional, cursa que és la més ben dotada econòmicament de tot l’any i que és reservada a cavalls sencers i egües de tres anys nascuts a les Balears. Dia 12 d’octubre es corre el Critèrium per a egües i cavalls nacionals de dos anys i els premis Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a cavalls nacionals, el primer, i estrangers, el segons. De menys renom són els critèriums de quatre i cinc anys reservats a egües i cavalls nacionals. A l’hipòdrom de Manacor es corre el Gran Premi per a poltres de tres anys el primer o segon diumenge de juny, durant una diada. És també famosa, a Manacor, la diada dels Reis. La Reial Societat Hípica de Mallorca, a més de regentar l’hipòdrom de Son Pardo, féu les funcions de Federació Balear, reconeguda pel Ministeri de Defensa i pel Consell Superior d’Esports, fins que es creà (1985) la Federació Balear de Trot.

Han estat presidents d’aquesta entitat Llorenç Gili Flaquer (1986-90), Joan Gual de Torrella (1990-92) i Guillem Caldentey Rosselló (des de 1992). Aquesta federació actua oficiosament com a Federació nacional de trot, sobretot perquè aquesta modalitat hípica es practica bàsicament a les Illes Balears, amb petites excepcions. Hi havia diverses publicacions sobre aquesta modalitat com Trot, Turf Balear i el Boletín Oficial de la Federación Nacional de Trote, editat per la Federació Balear, des de 1950. El 1995, es publicà el llibre Història del trot a les Balears de Joan Martí Dols. Entre les associacians referides a aquest esport a Mallorca, hi trobam les següents: Associació d’aprenents del Trot (Palma), Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls Trotadors (Astrot. Palma), Club de Dames del Trot (Palma), Club de Minitrot (Palma), Club Esportiu Professionals del Trot (Palma), Club de Trot Muntat (Palma), Reial Societat Hípica de Mallorca (Palma), Club Cavallista Llucmajor (Llucmajor), Club d’amateurs i Propietaris (Manacor), Club Esportiu Rancho ca’n Bulla (Manacor), i Societat Hípica Gaballina de Trot (Capdepera).

Pel que fa a Menorca, els hipòdroms de Maó (pertanyent a la Societat Hípica «Amics del Noble Brut», fundada el 1935), i Torre del Ram (Ciutadella), foren inaugurats el 1973 i el 1971 (aquest últim, únic hipòdrom de Balears de titularitat privada), respectivament. En aquesta última ciutat, hi trobam radicada la Reial Societat Hípica de Ciutadella.

A Eivissa, a començament dels anys quaranta del segle XX varen tenir lloc les primeres curses de cavalls de diverses modalitats, entre elles, el trot enganxat. Se celebraren entre Can Sifre i el cap de s’Alamera. Més endavant es va habilitar un hipòdrom a sa Blanca Dona i el 1965 s’inaugurà el de can Bofí, iniciativa de Vicent Bufí Tur, gran aficionat a aquest esport. Pel que fa als hipòdroms, el de Sant Jordi, i de Sant Rafel (gestionat pel Consell d’Eivissa des de 2004), foren inaugurats el 1978 i 1982, respectivament. A Eivissa hi trobam la Societat de Trot Eivissencs. (Història del Trot a les Illes Balears; GEM; EEIF; CIEIB)