Esports autòctons de les Illes Balears: el tir de fona
En el Capítol V, article 24, de la Llei de l’Esport de les Illes Balears, de 1997 (actualment, Capítol V, article 40, punt 2, de 2023), relatius als Esports Autòctons de les Illes Balears, hi són esmentats el tir de fona i el trot enganyat (altrament, i a Balears, trot)
La fona (dita també bassetja, passetja o mandró), és un instrument format per una trena de cànem, espart o càrritx, dividida en les centre en dos o tres trençats, on es posen pedres o altres projectils (de plom, en l’antiguitat, o pilotes, en l’actualitat) per esser llançats amb violència contra l’objectiu, bé sigui un enemic, un animal de caça o salvatgina. Encara que el seu orignen és incert, se n’han trobat vestigis entre les antigues comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i a arcaics pobles guerrers de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma. L’esport de tir de fona recull la tradició històrica del foner balear, com a forma atlètica de llançament.
A la persona que usava la fona com a arma se’n diu foner. Els indígenes pre-romans de les Balears tengueren fama de bons tiradors de fona. Eren un poble en un estat de civilització molt inferior al dels grecs, els cartaginesos i els romans. Estava prohibit a les Balears introduir moneda i per això tots els diners que rebien com a soldada al final de la campanya els gastaven, compraven dones i àmfores de vi que s’enduien cap a les Balears. No tenien oli d’oliva i s’untaven el cos amb una mescla de greix de porx i un oli fet de llentiscle. Solien anar nus, amb el cos cobert de pells o vestits amb túniques (pobres i brutes).
L’extraordinària destresa en l’ús de la bassetja es devia al fet que les mares acostumaven els seus fills a manejar-la, obligant-los a tomar amb la fona l’aliment que els oferien. Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília, documentades de de la fi del s. V ac durant el S. IV, així com en les lluites contra els romans durant la II Guerra Púnica. Posteriorment i fins a la romanització de les Balears, a partir del s. I ac, en algunes ocasions, seriren també com a tropes auxiliats d’infanteria lleugera, com a les Gàl·lies, amb les legions de Juli Cesar. Els foners balears eren situats a l’avantguarda dels exèrcits i actuaven com a forces de xoc.
Els foners es trobaven associats nombroses vegades amb els arquers cretencs i la seva missió consistia en hostilitzar l’enemic abans de generalitzar-se el combat. Aquests soldats, armats lleugerament, una vegada finalitzada la seva missió de fustigament, deixaven pas a la infanteria pesada que actuava en formació i que duia el pes del combat. Encara que la seva actuació com a combatents no es regulava per unes normes preestablertes, arribaven a entaular la lluita amb els mateixos genets romans, mitjançant un escut de pell de cabra i una javelina de punta de ferro o endurida al foc. Les lleves de mercenaris eren voluntàries i en el combat usaven tres fones. Una era més grossa, per als tirs més llunyans, cenyida a la cintura; una altra de mitjancera, que es duia a la mà; i una de més petita per als tirs més propers, que portaven pel cap.
El pes dels projectils i la força i la punteria dels tirs feien que s’arribassin a foradar els escuts i les cuirasses dels enemics. Impulsaven els projectils –pedres de quatre a sis cm de diàmetre i bolles de plom en forma d’aglà, que duien en una bossa penjada del coll– fent voltar la bassetja tres vegades entorn del cap. L’existència del foner balear està documentada per les obres de diferents autors clàssics com Estrabó, Diodor Sícul, Florus, Titus Livi, Polivi i Zonaras. També fou motiu d’inspiració per poetes llatins com Virgili Ovidi, que els esmenten, respectivament a Les Geòrgiques i Les Metamorfosis. La seva fama determinà que, a l’Antiguitat, les illes i el tir de fona fossin contínuament associats, fins el punt que alguns autors feien derivar el nom Balears de ballein, tirar. Actualment, el tir de fona és considerat un esport, que disposa d’un reglament oficial i està regulat per la Federació Balear de Tir de Fona.
Considerat (des dels anys setanta del segle XX) com un esport, la Federació Balear de Tir de Fona, fou fundada a Palma el 1984. Els antecedents es remunten al 1977, quan Gabriel Frontera Gelabert organitzà, a Llubí, per primera vegada, una tirada de fona. El 1980, en un acte celebrat al monestir de la Real, de Palma, presentà el primer reglament oficial de l’esport, la segona edició del qual sortí el 1986. El 1989, publicà el quadern de divulgació L’esport de tir de fona. Reuneix els foners de Mallorca, Menorca i Eivissa. Organitza les competicions de tir de bassetja, en les modalitats de punteria i de llarga distància. ha estat presidida per Bartomeu Perelló Ramis (1984-86) i Mateu Cañellas Roca (des del 1987). L’1 de març de 2023, el cupó de l’Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE), va estar dedicat al tir de fona com a esport tradicional. Josep Sanchís Pastor (Sóller, 1930), president honorari de la FDTF, fou mereixedor del premi Cornelius Atticus 2002, entre d’altres mèrits, per la promoció del tir de fona. Igualment, el ja esmentat Mateu Cañellas Roca, fou mereixedor de l’esmentat premi el 2019 (a títol pòstum).
En l’actualitat i a nivell esportiu, se’n destrien dues modalitats: llançament de pedra i llançament de pilota. Pel que fa a les competicions, el 2011 se celebrà a Sóller la I Trobada Internacional de Foners. Pel que fa a les competicions, durant les Festes de Sant Sebastià (Palma), s’hi celebra la Tirada del Jamón; i el Trofeu Josep Sanchís. A Sóller, la Tirada de sa Fira (modalitat pedra). A Eivissa, en la modalitat de pilota, en destaquen el Memorial José Ramón Serra «Pepe Pilot», i el Memorial Toni Ramis. A Menorca, en destaca la Tirada des Formatge.
A Mallorca hi són registrats les següents entitats associada a aquest esport: Club Foners Ciutat de Palma, Club Foners de Felanitx, Club Foners de Llucmajor, Club Foners de Mallorca, Club Foners Sa Pobla, Club Foners Son Servera, la Colla Foner McColins, i Club Honderos Lloseta. A Eivissa, el Club JASA, i a Menorca, la Unió Excursionista de Menorca, i el Menorca Tir de Fona. (GEM; FBTF; CIEIB)
