Curiositat Olímpica (III)

Com és de tots sabut el lema olímpic és Citius – Altius – Fortius (més ràpid, més alt, més fort). Popularment, s’atorga la seva entronització al fundador dels JJOO de l’era moderna, Pierre de Coubertain. Però, la idea no fou seva. Prové d’un pare dominic de nom Henri Didon que la va utilitzar en un

Curiositat Olímpica (II)

Si com vérem, les actuals medalles olímpiques d’or són fetes de plata, de què són les medalles de plata? Idò, són fetes en un 92,5% de plata i la resta és coure. Les de bronze són fetes coure, zinc, estany i una petita part de plata. (CIEIB) Alba Torrens Salom, medalla de plata de bàsquet

Curiositat Olímpica (I)

Encetam avui, una secció sobre curiositats olímpiques que es perllongaran durant el temps que se celebrin els JJOO de Tòquio. Aquí va la primera d’elles… Les medalles d’or que actualment s’entreguen ens els Jocs… són fetes de plata. Només eren d’or massís fins als JJOO de 1912. D’ençà, són fetes de plata i només duen

Inici dels Jocs de la XXXII Olimpíada (Tòquio 2020)

En ocasió de l’inici dels Jocs de la XXXII Olimpíada, volem desitjar als esportistes, cos tècnic i membres de la delegació Balear que hi prendran part, els millors desitjos amb una cita el filòsof i esclau grec Epictet (Grècia 55-138) que va escriure per encoratjar els seus olímpics contemporanis: «Vols vèncer en els Jocs Olímpics?

Etimologia esportiva

A l’antiguitat clàssica, les Illes Balears era Gimnèsies o illes Gimnèsiques. Mallorca o Gimnèsica gran, i Menorca o Gimnèsica petita (Eivissa i Formentera eren denominades com a l’actualitat: Pitiüses, o illes dels pins). L’origen del nom Gimnèsies prové del grec gymnos, que significa nu. Segons sembla, els nostres avantpassat talaioters eren així denominats perquè anaven

Municipis de Mallorca on (sorprenentment!) no hi és documentada una voltadora o velòdrom

Segons un interessant article de l’historiador Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973), només en els següents pobles de Mallorca no hi és documentada una voltadora o velòdrom: Alaró, Alcúdia, Andratx, Ariany, Banyalbufar, Búger, Bunyola, Calvià, Campanet, Capdepera, Costitx, Deià, Escorca, Estellencs, Fornalutx, Lloret de Vistalegre, Mancor, Marratxí, Montuïri, Puigpunyent, Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Selva, Sencelles,

Mort damunt la gespa (1992)

Pertanyent al cicle d’inspector de policia Jaume Arbós, Mort damunt la gespa (1991) és la quarta entrega de la nissaga deguda a Josep Maria Palau i Camps (Barcelona 1914-Palma 1996). En aquesta ocasió, Arbós acudeix –per primera vegada a la seva vida– a presenciar un encontre de futbol. El resultat serà el de menys ja

Notes sobre la columbofília a Eivissa

Cal cercar-los amb la fundació, el 1927, del Club Columbòfil Missatger Eivissa. El 1950 es fundà el Club Columbòfil de Santa Eulària des Riu, format per un petit grup d’aficionats, alguns dels quals ja eren socis de l’única societat de l’illa, la Societat Columbòfila l’Eivissenca. L’afició a la columbofília es va veure eixamplada amb la

Una de les primeres figures del futbol balear

Nomia Victorià Darder Ferrà i va néixer a Palma l’any 1896. Va ser un porter de futbol molt complet. Considerat un dels millors porters balears anteriors a la guerra civil. Gran part de la seva trajectòria en el món del futbol la va desenvolupar a la Reial Societat Alfonso XIII, on hi jugà entre 1916