Mort damunt la gespa (1992)
Pertanyent al cicle d’inspector de policia Jaume Arbós, Mort damunt la gespa (1991) és la quarta entrega de la nissaga deguda a Josep Maria Palau i Camps (Barcelona 1914-Palma 1996). En aquesta ocasió, Arbós acudeix –per primera vegada a la seva vida– a presenciar un encontre de futbol. El resultat serà el de menys ja que a pocs minuts de la fi de l’encontre, el davanter del Comtal F. C. i figura de l’equip, demana el canvi. Sense que ningú ho sospiti, havia disputat el darrer encontre de la seva fulgurant carrera. A partir d’aquest moment, l’inspector es fa càrrec del cas on hi trobarem tràfic de drogues, la corrupció al món del futbol, l’adulteri i intrincats retrucs del destí magistralment narrats per Palau i Camps, un dels grans noms de la novel·la negra en català, que situa l’acció del cicle a Mallorca. Arbós és un home baixet, de cabells grisos, solter, que ha sobrepassat la trentena, que viu amb la seva mare, taciturn, amb una rica vida interior, amant de la música clàssica i que viu a la parròquia de Santa Creu, de Palma, on hi toca l’orgue. Amant del bon menjar, fuma constantment Celtas fins que desapareixen del mercat i es passa al Rumbo. ACompanyat sempre del sots-inspector López, junts s’enfronten a múltiples casos, on sovint hi entre en joc un o diverses persones assassinades. Dotat d’un aguditzat do per percebre els petits detalls, aplica un mètode deductiu, lent però segur, propis d’una dilatada experiència en el món del crim. Coneix Palma i la seva idiosincràsia com el palmell de la mà. Pel que fa al tema de l’esport, en destacarem la descripció que fa el protagonista en viure vegada un partit de futbol com a espectador a les grades. L’autor situa la trama en un un partit de Copa entre dos important equips: el Comtal (de Barcelona) i l’Imperial (de Madrid) que fàcilment podem assimilar al FC Barcelona i al Reial Madrid. La novel·la és (129 pàgines) és una excel·lent excusa per conèixer a aquest detectiu, la Mallorca d’un temps –amb una constant crítica al turisme de masses i la pèrdua d’identitat a la qual és sotmesa Mallorca–, i d’endinsar-nos en un dels referents del gènere noir relatius a la literatura catalana que transcorre a l’Illa. Josep Maria Palau i Camps, gestor cultural i reputat entomòleg –de renom internacional–, residí a Mallorca des de 1941 quan va visitar l’Illa per primera vegada per fer-hi el servei militar. Al llarg de la seva carrera literària, dedicà alguns volums a la poesia i al teatre, però és sobretot conegut pel cicle de novel·la negra dedicat l’inspector Arbós que donà a conèixer en Assassinat al Club dels Poetes (1983), i que va continuar en Paisatge de dunes (1983), L’inspector ensopega (1988), Mort damunt la gespa (1991), Un cadàver desconcertant (1994), Unes lligacames negres (1996), Escac a la dama (2001) –res a veure amb els escacs– i Quinze dies d’excedència (2014), tots ells publicats per l’Editorial Moll en la seva Col·lecció Raixa. Els crítics hi han vist en l’obra de Palau, certes similituds amb els detectius Poirot, Maigret o Philo Vance. (CIEIB)
