Goya: jocs i esports

Són múltiples els estudis sobre les diverses disciplines que es desprenen de l’obra d’un dels més grans artistes plàstics de tots els temps. És considerat el primer pintor modern de la història, el pintor que retratava el seu temps: Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746-Bordeaux, 1828). Per sort nostra, Juan Antonio Mestre Sancho i Juan Ángel Blasco Carrascosa, recolliren en un interessantíssim estudi (1990) la relació de Goya amb l’exercici físic i el joc.

El volum que du per títol Juego y deporte en la pintura de Goya, repassa l’obra de l’artista des de la perspectiva del fet lúdic, reproduint i anotant tant dibuixos, gravats com pintures relatives a la matèria que ens ocupa. En destaca a més, una cronologia –sota el títol de, El autor y su obra lúdica— que situa en cada període de l’artista, aquelles obres que més endavant seran matèria d’estudi recollida en el present volum. L’estudi es divideix en tres apartats: esbarjos populars (balls, música, teatre, passeigs i romeries), jocs (de taula, fer volar estels la cuncanya, pal ensabonat, joc del pas, marro, entre altres) i esports.

Aquest últim apartat inclouria les curses de braus, l’equitació, la natació, pesca, caça, esgrima, esports aeris, patinatge, pilota, lluita, llançament de barra, i finalment, retrats de persones vinculades en alguna de les anteriors disciplines o a l’exercici físic en general.

En resum, es tracta d’un volum únic en la seva categoria, molt didàctic, excel·lentment editat i anotat, i imprescindible per a l’estudi de la relació de Goya amb l’exercici físic i l’esport que utilitzarem i analitzarem més vegades en el nostre bloc.

Curiositat: un dels personatges retratsat (1798) en l’últim apartat del llibre, és Gaspar Melchor de Jovellanos (Gijón, 1744-Puerto de la Vega, 1811), autor entre altres treballs de Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos públicos y sobre su origen en España (Gijón, 1790-1796). Jovellanos fou desterrat i empresonat a Mallorca (Valldemossa i Bellver) entre 1801 i 1808 per motius polítics i ideològics per Godoy. Els seus carcellers a Bellver, li permetien fer passeigs per aquells boscos i baixar a Cala Major a prendre banys i exercitar el seu cos. (Miquel S. Font Poquet)