El Camp de l’Oca a Inca
Possiblement, es tracta de la planimetria gravada més antiga que es conserva de la ciutat d’Inca. I per sort nostra, hi apareix un topònim molt interessant relacionat amb l’esport i l’exercici físic.
El gravat –calcogràfic– és recollit en el volum degut a l’historiador i crític literari Josep Barberí Santceloni (Palma 1766-1826) Vida de la venerable Sor Clara Andreu, natural de Palma, religiosa gerónima[sic] en el Monasterio de San Bartolomé de la villa de Inca. [Mallorca : Guasp, 1807]. El plànol , signat S. S. Pr. Ft., segons tot sembla indicar, seria obra de S[ebastián] S[ans] Pr[esbítero] F[eci]t 1808. Aquesta autoria ja fou identificada per Jeroni Juan Tous, (vegeu Juan, 1977: 65 i gravat núm. 53).
Atribucions a banda, estam davant una acurada (tot i que poc rigorosa i gens científica) visió de l’esmentada vila de principis del segle XIX. Anant a allò que ens interessa, hi trobam –marge longitudinal dret del gravat– en lletra cursiva manuscrita com a Camp de l’Oca. Per situar-nos, es trobaria en els epígons de la vila de l’època, just darrere l’església parroquial de Santa Maria la Major, en direcció a Alcúdia. Pel que es pot observar, el camp només està limitat per la banda del sud si bé els demés eixos ja no hi són recollits en el plànol. Podríem dir que estam davant una simple constatació i primària situació del topònim i en cap cas davant d’un precís perímetre ni d’un acurada reproducció del topònim en l’època esmentada.
Per saber més del significat i extensió del terme, vegeu l’entrada de dia 20 de setembre de 2021 (vet aquí l’enllaç: https://cieib.es/?p=782).
