Dmitri Shostakóvich i el futbol
El compositor rus Dmitri Shostakóvich (1906-1975) és conegut sobretot per les seves simfonies i quartets de corda, obres d’una gran profunditat emocional que reflecteixen les tensions del seu temps. Tanmateix, una faceta menys coneguda de la seva vida és la seva passió pel futbol, esport que va seguir amb entusiasme al llarg de tota la seva vida.
Val a dir que Shostakóvich era un seguidor fervent del futbol soviètic, especialment de l’equip Zenit de Leningrad (actual Zenit de Sant Petersburg), la seva ciutat natal. Sovint assistia als partits a l’estadi, i quan no hi podia anar, seguia els resultats i comentava les jugades amb amics i companys músics. De fet, mantenia amistat amb alguns futbolistes i àrbitres, i fins i tot va arribar a exercir com a àrbitre aficionat en partits locals als anys vint i trenta, una dada curiosa que mostra fins a quin punt s’interessava pel joc.
El seu amor pel futbol era tan gran que, segons els testimonis dels seus contemporanis, coneixia de memòria alineacions, resultats i estadístiques, i sovint comentava els partits amb la mateixa precisió amb què analitzava una partitura.
Aquesta afició també va deixar empremta en la seva obra. L’exemple més directe és la suite per a l’escena i el cinema “El futbol” (opus 40), composta l’any 1930 per a una pel·lícula muda titulada Futbol. Tot i que la pel·lícula no es conserva, la música mostra un to irònic i vitalista, amb ritmes marcats i melodies que evoquen el moviment i la tensió del joc. Aquesta composició és un dels primers intents en la història de la música clàssica de representar el futbol com a tema artístic.
També hi ha passatges d’altres obres de Shostakóvich que semblen inspirats pel dinamisme i l’esperit col·lectiu del futbol, tot i que de manera més subtil. Alguns estudiosos han suggerit que la seva Suite per a orquestra de varietats o certs moviments de les Simfonies núm. 5 i 7 mostren una energia rítmica i una tensió dramàtica que podrien recordar, metafòricament, el ritme d’un partit.
En un context polític tan opressiu com el de la Unió Soviètica estalinista, el futbol representava per a Shostakóvich una forma d’evasió i llibertat personal. Mentre la seva obra musical era sovint sotmesa a la censura i al control ideològic, l’esport li permetia gaudir d’una activitat sense connotacions polítiques directes, compartida amb gent de totes les classes socials.
La seva relació amb el futbol, doncs, transcendeix la simple afició: era una passió vital i una via d’expressió emocional enmig de les restriccions del règim. Aquesta dualitat —músic seriós i intel·lectual, però també apassionat seguidor esportiu— il·lustra la humanitat complexa d’un dels grans genis del segle XX. (CIEIB)
