Atleta eivissenc
Segons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Antoni Bonet Riera (Eivissa 1929 — 1994) «és el primer atleta eivissenc de categoria nacional i únic en l’àmbit internacional fins a 1994 en la categoria més difícil, l’absoluta, i en una de les modalitats més complicades per la seua execució tècnica, el salt amb perxa. La seua trajectòria com a extraordinari atleta encara resulta més meritòria pel fet d’haver destacat des d’un lloc com Eivissa, totalment aïllat i mancat d’instal·lacions esportives, sense un entrenador que el pogués assessorar, i tan sols amb una perxa de canya de bambú. A tots aquests inconvenients cal afegir l’entrenament en solitari, cosa que implicava molta duresa i un gran esperit de sacrifici. Antoni Bonet va fer atletisme, sobretot des de l’any 1949, fins a 1954. Havia practicat, a més de la perxa, curses, llançaments i salts. Tenia com a company, normalment, Vicent Riera Roig T «Palau». Un dels principals punts de trobada dels atletes era el gimnàs situat darrere l’església de la Santa Creu, a la confluència dels carrers del Bisbe Carrasco i d’Antoni Guasch Juan. Tam-bé entrenaven al camp de sa Palmera, as Campet i darrere les graderies de l’antic camp municipal de futbol. Poc abans de l’any 1949, els dos atletes participaren en el Campionat de Balears i s’ho endugueren tot. El 29 de juliol de 1951, en el campionat d’Espanya absolut, a l’estadi municipal de Montjuïc, Bonet obtengué el cinquè lloc, en la modalitat de salt amb perxa, amb una marca de 3’35 m. El 22 d’agost del mateix any, als «Luxemburg’s International Student Games», a l’estadi municipal de Luxemburg, obtengué el quart lloc. L’1 de setembre, en la segona confrontació Espanya-Suïssa, a l’estadi Vidy de Lausana, obtengué el tercer lloc, amb 3 m. El 25 de juliol de 1954, en els XXXIV Campionats Generals de Catalunya, a l’estadi municipal de Montjuïc, obtengué el primer lloc, amb 3’55 m, amb el Club Esportiu Universitari de Barcelona. Aquest resultat fou una sorpresa agradable, per tal com quedà eliminat l’atleta català Torrella. El salt d’Antoni Bonet superà netament la marca dels campionats, i aquell dia l’atleta eivissenc causà la impressió que podia saltar més alt. La seua progressió tècnica fou notable aquella temporada, sota la direcció de l’entrenador Barrachina. El mateix any, participà a l’encontre Castella-Catalunya, amb un salt amb perxa de 3’40 m, i guanyà, així, els seus contrincants, amb la qual cosa contribuí notablement a la victòria dels catalans. L’onze de setembre del 1954, al XXXIV Campionat d’Espanya absolut, a l’estadi Sania Ramel de Tetuan, obtengué el primer lloc, amb 3’55 m. El 26 de setembre del mateix any, en el primer encontre Espanya-França, a l’estadi d’Anoeta de Sant Sebastià, quedà en tercera posició, amb 3’40 m. El 10 de juliol de 1955, en el XXXV Campionat d’Espanya absolut, a l’estadi municipal de Montjuïc de Barcelona, quedà en setena posició, amb 3’20 m. La millor marca de salt amb perxa de l’eivissenc Antoni Bonet fou de 3’60 m, durant molts d’anys, rècord de Balears, i, alguns altres, rècord de Catalunya i d’Espanya. A més, fou campió d’Espanya militar de salt amb perxa entre 1950 i 1952. Havia entrenat amb Miguel de la Quadra Salcedo, que havia estat campió del món de llançament de javelina, però més tard abandonà aquesta especialitat». Cal esmentar a més, que el 1996 fou mereixedor del Premi Cornelius Atticus (a títol pòstum) a la seva trajectòria vinculada a l’esport. (EEIF)
